Segona etapa del congrés del PSC

El 18 de desembre del 2011 es tancava el dotzè congrés dels socialistes catalans. O, en realitat, la primera etapa. Del Palau de Congressos de la Diagonal, en sortia un reformulat Nou PSC liderat per l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, en una trobada que va servir de catarsi interna després de les successives patacades electorals, però que també va posar de manifest el difícil equilibri intern d'un partit desfet. Era l'hora de la reconciliació. I Navarro optava per integrar totes les sensibilitats en una executiva ampliada que donava cabuda als diferents sectors –catalanistes, afins al PSOE, joves, federació de Barcelona...–. I també abraçava en el nucli dur de decisió, format bàsicament per alcaldes, els que, en el congrés, li havien disputat el lideratge del partit: el batlle de Lleida, Àngel Ros, i l'exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena.

“Aquest és el congrés del campament base per escalar aquesta muntanya, que és la de donar servei al país”, proclamava Navarro en la cloenda. A la dificultat inicial pel fet que no és diputat, es van sumar les diferències internes, que de seguida es van manifestar dins del partit, en especial en el grup parlamentari, que van complicar l'inici de la simbòlica ascensió.

A principis de gener, l'exconseller i diputat Ernest Maragall ja alertava que no se sentia vinculat per la disciplina de vot del PSC, i que la trencaria quan ho considerés convenient. Ho ha fet en diverses ocasions, la més sonada, per donar suport a la hisenda pròpia de Catalunya en el ple del pacte fiscal, punt en el qual els socialistes catalans es van abstenir.

El suport incondicional a Carme Chacón com a candidata a liderar el PSOE –davant Alfredo Pérez Rubalcaba– i l'oferta de col·laboració a un govern de CiU més interessat a mantenir el PP com a soci al Parlament van obrir algunes escletxes dins dels socialistes, sobretot en el grup a la cambra catalana, que es van eixamplar durant la negociació del pacte fiscal. I reblades per “errors” sonats, com ara que els diputats al Congrés donessin suport al corredor central, quan des de Catalunya s'ha defensat des del primer moment l'eix mediterrani. L'assistència o no del PSC a la manifestació de la Diada Nacional amenaça ara d'obrir una altra crisi interna.

La renovació impulsada per Navarro a l'inici del nou curs polític és un cop de força davant un grup parlamentari que en els últims mesos no ha anat a l'hora amb la direcció i un gest d'autoritat d'un primer secretari a qui alguns dels seus retreuen falta de lideratge. Però és sols la segona etapa del congrés del desembre. La tercera, i previsiblement l'última, s'obrirà quan comencin les primàries per elegir candidat. I ja s'entreveuen difícils. La plataforma Ara Primàries, de la qual forma part la rellevada Laia Bonet, insta la cúpula a accelerar un procés que ja es preveu multiparticipat. Per ara, només Ros ha dit que s'hi presentarà, però noms com els de Montserrat Tura o Rocío Martínez-Sampere sonen amb força. Aquí, el panorama es complica per a Navarro.