Helena Jubany: 22 anys a la saga dels culpables

Dia 2 de desem­bre del 2001. Helena Jubany, peri­o­dista, escrip­tora, bibli­o­tecària de Sent­me­nat, va aparèixer morta i nua en un celo­bert d’un edi­fici de Saba­dell, al número 48 del car­rer Cal­vet d’Estre­lla. Tenia 27 anys. L’havien llençat, viva, incons­ci­ent, dro­gada i amb els cabells i la roba inte­rior encesa des de dalt d’un ter­rat de l’edi­fici on vivien Mont­ser­rat Muntsa Careta i el seu xicot, San­ti­ago Lai­gle­sia, amics i com­panys d’Helena Jubany a la Unió Excur­si­o­nista Saba­dell (UES). Abans del crim, Helena Jubany havia rebut dos mis­te­ri­o­sos mis­sat­ges anònims acom­pa­nyats de begu­des emmet­zi­na­des. Quin sen­tit tenia tot ple­gat? Fa 22 anys d’un crim sense expli­cació i inex­pli­cat que ha posat en evidència la ino­perància de la inves­ti­gació judi­cial i poli­cial dels pri­mers anys, quan es van empre­so­nar dues sos­pi­to­ses (Muntsa Careta i Ana Echa­gui­bel) i en canvi ni es va arri­bar a inter­ro­gar mai en seu judi­cial San­ti­ago Lai­gle­sia, que es per­fi­lava com el prin­ci­pal sos­pitós. Muntsa Careta, que sem­pre es va decla­rar inno­cent i mai va expli­car res ni dela­tar ningú, es va pen­jar a la presó i després Ana Echa­gui­bel va ser alli­be­rada.

Van pas­sar anys amb el cas arxi­vat al jut­jat i obli­dat en l’esfera pública, fins que es va reo­brir en la consciència social a través del pro­grama Crims i la publi­cació del lli­bre Qui va matar l’Helena Jubany, de Yago García. Va aparèixer la pla­ta­forma Justícia Helena Jubany i es va dema­nar la reo­ber­tura de la causa. La família Jubany va aga­far l’advo­cat Benet Sale­llas, i va acon­se­guir que es reobrís la causa i va evi­tar que es tornés a tan­car in extre­mis, quan es com­plien 20 anys i el cas estava al límit de la pres­cripció, almenys per a aquells sos­pi­to­sos que no havien estat mai impu­tats, com eren Xavier Jiménez i Jaume San­llehí, també mem­bres de la UES. Es va acon­se­guir impu­tar Xavier Jiménez, que va ser sotmès a pro­ves cal·ligràfiques que van deter­mi­nar que era l’autor d’una part dels escrits anònims que havia rebut Helena Jubany abans del crim. I dar­rere la impu­tació de Jiménez, es va encau­sar també San­ti­ago Lai­gle­sia, con­si­de­rat el prin­ci­pal sos­pitós per la família Jubany. I el jut­jat va orde­nar que es fes­sin pro­ves d’ADN dels sos­pi­to­sos per com­pa­rar-les amb les mos­tres tro­ba­des a la roba de la víctima. Tot i que les pri­me­res pro­ves van donar nega­tiu, el jut­jat ha orde­nat fer uns estu­dis més com­ple­xos a par­tir d’unes bar­re­ges de mos­tra biològica, ja que una experta gene­tista manté que és pos­si­ble dis­cri­mi­nar els donants. S’espera el resul­tat d’aquesta prova. Lai­gle­sia i Jiménez van pre­sen­tar recurs, però l’Audiència els l’ha tom­bat. Si falla l’ADN, els Jubany encara tenen un as a la màniga: un informe sobre els seus telèfons dels sos­pi­to­sos. La petició dels Jubany per incor­po­rar els Mos­sos a la inves­ti­gació també ha estat rebut­jada per l’Audiència. El cas con­ti­nua a mans de la Policía Naci­o­nal.

I en l’àmbit social, avui a Mataró, d’on era Helena Jubany, s’entre­guen els pre­mis lite­ra­ris que por­ten el seu nom. Un home­natge a la seva memòria.