Societat

UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ - 6

L'Ajuntament tortosí retalla el padró i la població estrangera recula al 22,8%

Tortosa s'allunya dels 40.000 habitants amb una política més restrictiva d'empadronament i torna a l'índex d'immigrats de fa quatre anys

«Ciu­tat medi­terrània de les tres cul­tu­res.» Aquest és l'eslògan turístic amb què Tor­tosa evoca el seu pas­sat medi­e­val, mar­cat per una con­vivència més o menys pacífica de jueus, musul­mans i cris­ti­ans. Però la rea­li­tat del 2010 és que a Tor­tosa hi con­vi­vien, diven­dres pas­sat, 36.574 per­so­nes de gai­rebé un cen­te­nar de naci­o­na­li­tats. En aquest sen­tit, les dades més recents del padró muni­ci­pal indi­quen que 8.357 per­so­nes, el 22,85% dels veïns cen­sats, són estran­ge­res. A més, durant el mes de gener i els pri­mers dies de febrer Tor­tosa ha donat de baixa del padró més de 200 per­so­nes. A causa de la crisi econòmica, però també com a con­seqüència de la nova política d'empa­dro­na­ment de l'Ajun­ta­ment, de CiU i ERC, el padró de Tor­tosa ha bai­xat per sota dels regis­tres del desem­bre del 2006, quan hi havia 9.375 estran­gers i un índex de població immi­grada del 24,1%. Tor­tosa es torna a allu­nyar del somni d'asso­lir els 40.000 habi­tants.

L'alcalde, el con­ver­gent Fer­ran Bel, ha hagut de defen­sar la nova política d'empa­dro­na­ment. El desem­bre pas­sat, el síndic de greu­ges, Rafael Ribó, va reco­ma­nar a l'Ajun­ta­ment que no exi­geixi la cèdula d'habi­ta­bi­li­tat dels pisos per empa­dro­nar els nous veïns. «Tots els habi­tat­ges tenen l'obli­gació de dis­po­sar d'una cèdula d'habi­ta­bi­li­tat, i la Gene­ra­li­tat hau­ria de vet­llar perquè en tin­guin, ja que és una manera de garan­tir que els habi­tat­ges tenen les mínimes con­di­ci­ons per viure-hi», va afir­mar Bel. Fa tres anys, la població estran­gera de Tor­tosa vol­tava 27% del total, i l'alcalde va deci­dir que calia «posar ordre en el padró». El govern muni­ci­pal de Bel va detec­tar que en el man­dat ante­rior, amb alcalde del PSC, hi havia hagut empa­dro­na­ments mas­sius, ja que només calia un rebut de l'aigua o de la llum per poder ins­criure's al cens muni­ci­pal. «Hi havia un autèntic des­ga­vell, amb nou­vin­guts que arri­ba­ven a Tor­tosa per les faci­li­tats que l'Ajun­ta­ment posava per empa­dro­nar-se», va recor­dar. L'alcalde va asse­nya­lar que fins i tot es van gene­rar situ­a­ci­ons insòlites, com ara l'arri­bada mas­siva d'immi­grants amb auto­car fins a les matei­xes por­tes de l'ajun­ta­ment.

«Les mesu­res no eren només per als estran­gers, sinó per a tot­hom, i dins de la llei», remarca la regi­dora d'Acció Social, Anna Algueró. «Amb la nova política d'empa­dro­na­ment s'ha fre­nat l'arri­bada de nou­vin­guts, però sobre­tot ens volem asse­gu­rar que la gent viu en con­di­ci­ons dig­nes», afirma. Algueró recorda l'obli­gació de reno­var la cèdula d'habi­ta­bi­li­tat de tots els habi­tat­ges cada deu anys, i que l'Ajun­ta­ment també exi­geix aquest cer­ti­fi­cat als veïns autòctons, per exem­ple, si can­vien de domi­cili o si volen empa­dro­nar un fami­liar a la loca­li­tat. En aquest sen­tit, el prin­ci­pal objec­tiu de la mesura és evi­tar la sobre­o­cu­pació dels pisos, ja que l'Ajun­ta­ment havia detec­tat un cen­te­nar d'habi­tat­ges sobre­o­cu­pats, que cons­ta­ven com a domi­cili de més de deu per­so­nes. El cas més greu va ser el d'una veïna que, fins que no la van des­co­brir, va arri­bar a empa­dro­nar 57 per­so­nes com a resi­dents al seu domi­cili, al barri de Remo­lins.

Abu­sos i espe­cu­lació

«El que no podíem per­me­tre és que en un pis de 50 metres qua­drats vis­ques­sin 15 per­so­nes», pre­cisa Algueró. A banda d'això, la regi­dora d'Acció Social apunta que de l'ampli­ació dels requi­sits per empa­dro­nar-se a Tor­tosa, «se n'han quei­xat més els autòctons que els nou­vin­guts». Però també cal tenir en compte que la majo­ria dels habi­tat­ges sobre­o­cu­pats, gai­rebé en estat de ruïna o sense aigua ni llum, són al nucli antic. Pisos buits que els veïns havien aban­do­nat durant els anys vui­tanta i noranta, quan es van tras­lla­dar als bar­ris nous de la ciu­tat, i que els immi­grats van llo­gar o com­prar, mol­tes vega­des a uns preus abu­sius. «També per llo­gar o ven­dre una casa, cal una cèdula d'habi­ta­bi­li­tat, perquè mol­tes vega­des hi ha acci­dents perquè tant les cases com les ins­tal·laci­ons no estan en bones con­di­ci­ons», diu. Algueró lamenta que, durant els últims anys, s'hagi abu­sat dels nou­vin­guts, i hi afe­geix que hi ha gent que ha com­prat pisos i els ha sobre­o­cu­pat impo­sant uns llo­guers abu­sius. «A Tor­tosa s'ha fet un gran negoci a costa dels immi­grants; hi ha gent que fins i tot els ha obli­gat a pagar-se la cèdula d'habi­ta­bi­li­tat», denun­cia Algueró, que també recorda que la poli­cia local va detec­tar un grup de nepa­le­sos que vivien «escla­vit­zats», ja que «tre­ba­lla­ven a canvi d'un sos­tre i d'un plat d'arròs». La regi­dora també acusa les cai­xes i els bancs d'haver agreu­jat l'espe­cu­lació immo­biliària amb la població immi­grada. De fet, a Tor­tosa s'han arri­bat a ator­gar hipo­te­ques milionàries sobre cases en estat ruïnós, com ara la que es va esfon­drar la nit de Nadal del 2005 al car­rer de Sant Felip Neri. En aquell cas, fins i tot es va reven­dre un pis ja desa­llot­jat, per 66.000 euros. «Un dia, un banc ens volia cedir, amb fina­li­tats soci­als, uns quants pisos que tenia embar­gats –recorda Algueró–, però no en vam poder apro­fi­tar ni un, ja que tots els habi­tat­ges eren ruïnosos», adver­teix.

Crisi i pla d'immi­gració

La regi­dora d'Acció Social afirma que, a con­seqüència de la crisi, els que han notat més la falta de feina són els nou­vin­guts. «Cada dia rebem molta gent neces­si­tada, i no només immi­grats», recorda. A més, els pro­ces­sos de rea­gru­pa­ment fami­liar han estat tan lents, que molts pares han que­dat sense feina just quan la dona i els fills han pogut venir del país d'ori­gen. A més, els aco­mi­a­da­ments de la població autòctona han afec­tat indi­rec­ta­ment les dones nou­vin­gu­des, ja que mol­tes famílies ja no neces­si­ten ningú per fer les tas­ques domèsti­ques o per tenir cura de la gent gran. En aquest sen­tit, explica Algueró, els tre­balls de redacció del pla local d'immi­gració de Tor­tosa han coin­ci­dit amb la crisi. «Farien falta plans d'immi­gració més gene­rals i ges­ti­o­nats, amb més recur­sos, a través dels ajun­ta­ments; però sobre­tot el que neces­si­tem és una rein­dus­tri­a­lit­zació i recu­pe­rar els llocs de tre­ball que s'han per­dut», con­si­dera la regi­dora. «Cal posar-nos en la seua pell, i no fer veure que els immi­grats no exis­tei­xen», con­clou Algueró.

POBLACIÓ ESTRANGERA

2000
454 habitants (1,54% de la població total)
2001
876 (2,94%)
2002
1.633 (5,37%)
2003
2.664 (8,55%)
2004
3.504 (10,96%)
2005
5.110 (15,16%)
2006
5.751 (16,78%)
2007
6.452 (18,52%)
2008
7.549 (21,13%)
2009
8.566 (23.27%)
Origen (gener del 2010)
Marroc: 2.680 (7,3%)
Romania: 1.239 (3,3%)
Pakistan: 937 (2,56%)
Equador: 498 (1,36%)
Xina: 321 (0,88%)
Moldàvia: 259 (0,71%)
Colòmbia: 204 (0,56%)
Ucraïna: 192 (0,52%)
Regne Unit: 171 (0,4%)
Lituània: 134 (0,37%)
Perú: 125 (0,34%)
Rússia: 122 (0,33%)
Bolívia: 122 (0,33%)
Algèria: 121 (0,33%)
Argentina: 118 (0,32%)
Mali: 109 (0,30%)
Polònia: 88 (0,24%)
Hondures: 68 (0,19%)
Portugal: 61 (0,17%)
Índia: 50 (0,14%)
Itàlia: 49 (0,13%)
Alemanya: 48 (0,13%)
Suïssa: 43 (0,12%)
França: 43 (0,12%)

Ordenança cívica i de locutoris

Al marge dels nous criteris d'empadronament, hi ha altres polítiques municipals que han afectat la població nouvinguda durant l'actual mandat. L'ordenança que regula l'obertura de locutoris, aprovada el març del 2008, pretenia frenar la concentració d'aquest tipus de negocis als mateixos barris, carrers o edificis. Tortosa tenia aleshores 30 locutoris, i l'ordenança estableix que els nous han de respectar una distància mínima de 200 metres. A més, la normativa fixa les superfícies mínimes i els horaris d'obertura, i evita que les cabines puguen compartir espai amb perruqueries, carnisseries o supermercats. D'altra banda, l'ordenança de civisme, en vigor des de la primavera del 2009, prohibeix agafar més de cinc litres d'aigua de les fonts públiques, però també pescar o banyar-se al riu sense permís municipal, la mendicitat amb menors i la instal·lació d'antenes parabòliques a les façanes. Unes mesures que alguns col·lectius han interpretat com una manera de pressionar els nouvinguts. Tot i així, la convivència entre cultures diverses a Tortosa és força bona, i per trobar el succés més greu cal remuntar-se a l'agost del 2005, quan un magribí va morir a trets enmig del carrer per una discussió de trànsit.

Esports, llengua i formació

La regidora d'Acció Social, Anna Algueró, diu que l'ordenança de civisme també ha servit per donar a conèixer els costums del país als nouvinguts. «En els últims anys, els problemes puntuals de convivència han anat disminuint, en lloc de créixer», afirma. També assenyala que la integració dels més joves es fa a través de l'esport, amb diversos equips de futbol. Però sobretot, Algueró destaca programes com ara Voluntaris per la Llengua, que l'Ajuntament fa en col·laboració amb entitats com Atzavara-Arrels, amb els quals autòctons i nouvinguts han creat importants vincles socials i d'amistat. «A banda, també hi ha els plans d'entorn, que permeten que els nouvinguts coneguin els barris i la ciutat on viuen, i l'Espai Obert d'Aprenentatge», explica la regidora. Algueró comenta que aquest és un servei que ha funcionat com un espai d'intercanvi cultural però també de formació. Així, «dones d'aquí i d'allà» comparteixen experiències en el taller de costura, però el servei també ha permès formar joves reagrupats. «Els fills de més de 16 anys que arriben al país no poden treballar fins que no passen dos anys aquí, i l'única cosa que podem fer és oferir-los una formació», diu Algueró.

AHMED EL HAMDOUNI

«La crisi no afavoreix la convivència»

GUSTAU MORENO
La comunitat marroquina és el col·lectiu de nouvinguts més nombrós a Tortosa. Com viuen la situació actual?
–«La crisi afecta tothom, la gent del país i els estrangers en general, que van ser els primers a quedar-se sense feina. Es fa difícil tirar endavant, perquè s'acaben els ajuts socials, l'atur i els altres subsidis. En moltes famílies, només treballava el pare, i ara ho estan passant molt malament. A més, la majoria de la gent, poc o molt, també enviaven diners a la resta dels familiars que s'havien quedat al país d'origen.»
–La convivència és bona?
–«De moment, sí, tot i que la crisi no l'afavoreix, i comencen a sorgir problemes. Esperem que no hi hagi conflictes més greus. Però la gent autòctona també comença a quedar-se sense feina, i el primer que els ve al cap és que no hi ha feina per a tothom. Això, fins a un cert punt, és lògic. Però hi ha gent que fa deu o quinze anys que viu aquí, i encara se'ls considera estrangers, per molt que hagin contribuït a l'economia com qualsevol altre ciutadà.»
–La religió fa que els musulmans ho estigueu passant pitjor que altres col·lectius?
–«Penso que ho passem pitjor que els d'altres cultures, per la mala imatge que té l'islam. Però l'Ajuntament fa la seua feina per evitar que hi hagi cap conflicte. No renunciem al diàleg per negociar un altre emplaçament per a la mesquita, per fer un centre cultural obert a tots els veïns.»
ALBA PALLISÉ

«Garantim la igualtat d'oportunitats»

GUSTAU MORENO
Atzavara-Arrels està a punt de celebrar el desè aniversari. Quins són els serveis i activitats que oferiu?
–«Fem acolliment lingüístic amb grups de diferents nivells, i també tenim un grup de lectura fàcil. A banda, el servei Esplaia't, amb 42 inscrits, és un reforç escolar obert a tots els xiquets, no només als nouvinguts. Aquí els ajudem a fer els deures, i també fan activitats de lleure, introducció a les noves tecnologies, tallers... Ara hem fet un taller de màscares de carnaval. També fem de pont amb la resta d'entitats juvenils de la ciutat, i garantim la igualtat d'oportunitats. Molts pares no poden ajudar els xiquets a fer els deures perquè no saben la llengua. També intentem fer sortides o una excursió a final de curs, perquè els xiquets nouvinguts sàpiguen què és fer colònies en un alberg o fer acampada.»
–Quantes persones ateneu o formeu a Atzavara-Arrels, al llarg del dia?
–«Entre l'oficina d'acollida, l'acolliment lingüístic i cultural, l'aula oberta, l'espai de la dona, els tallers d'informàtica i altres activitats, podem arribar a atendre unes 120 persones cada dia. La nostra feina és possible gràcies als voluntaris, i especialment les persones que han estat usuàries d'Atzavara, que després també vénen per fer de voluntàries. Generen molta empatia i serveixen de model. A banda, ens financem a través d'ajudes, subvencions i plans ocupacionals, i gràcies a donacions d'institucions i de particulars. A més, ara tenim gent en pràctiques en administració, educador i integrador social.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.