Exploren la “biodiversitat invisible” dels llacs pirinencs
Comença una expedició internacional per recollir aigua de 300 estanys i seqüenciar el genoma dels microorganismes que hi viuen
Són ecosistemes que no s’han estudiat mai a aquest nivell i els científics esperen trobar-hi centenars d’espècies noves
Si aquest estiu algú decideix fer una excursió a un llac remot del Pirineu per gaudir de la serenor del paratge i, després d’estona de caminar, s’hi troba una barca inflable amb gent a dins, que no pensi que es tracta d’uns brètols o d’una al·lucinació fruit de l’esforç i la calor. És més probable que sigui de part de l’equip científic internacional immers en un projecte conjunt per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen amagats en aquelles aigües. Un estudi que començarà dilluns vinent i que s’allargarà fins al 30 de setembre. Durant tres mesos, investigadors catalans, andorrans i francesos recolliran mostres d’aigua de 300 llacs diferents dels Pirineus en el marc d’una recerca que vol entendre com les comunitats invisibles de bacteris, microalgues i altres microorganismes mantenen la salut d’aquests ecosistemes únics i fràgils amb vista a preservar-los davant l’amenaça del canvi climàtic.
La doctora Hannah Benisty, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG), explica: “Els microorganismes són les formes de vida més abundants i esteses a la Terra, abracen una diversitat sense precedents. Malgrat el seu paper crucial, desconeixem molt sobre la vida microscòpica i els ecosistemes aquàtics en llacs remots de gran altitud han estat particularment poc estudiats. Volem descriure aquest món invisible amb noves tecnologies d’ADN per comprendre com els canvis ambientals ràpids afecten les comunitats microbianes a escala global. Les nostres dades donaran suport a un marc científic per a futurs esforços de conservació i decisions polítiques.”
Ella és la coordinadora de PyriSentinel, el projecte de tres anys finançat per la Unió Europea i coordinat pel CRG que vol pal·liar aquesta falta de coneixements amb “un gran volum de dades” derivat de la seqüenciació genòmica dels microorganismes recollits a les aigües durant aquests tres mesos. En aquesta recerca també participen experts del Centre de Recerca en Aplicacions Ecològiques i Forestals (CREAF), que com que tenen ja recerques actives als llacs del Pirineu s’encarregaran de l’organització i la logística de la recollida de mostres a Catalunya. Més enllà de la frontera, la responsabilitat serà d’Andorra Recerca + Innovació i de l’Estació d’Ecologia Teòrica i Experimental del Centre Nacional de Recerca Científica francès.
“Monstres” per descobrir
Tot i que pugui semblar intranscendent, la vasta i invisible comunitat de microorganismes que viu sota la superfície dels llacs de muntanya en realitat sustenta moltes espècies de plantes i animals a tota la regió. Aquestes diminutes criatures estan adaptades al fred extrem i a l’alta exposició als raigs ultraviolats i són les responsables, entre altres coses, de descompondre la matèria orgànica i fer que els recursos estiguin disponibles per a xarxes alimentàries senceres. També eliminen els contaminants i mantenen segura l’aigua potable, però continuen sent uns grans desconeguts i estan molt poc descrits. És per això que els investigadors estan segurs que a partir d’aquestes expedicions es podran identificar un bon grapat de noves espècies de microorganismes. Quants? “Ara és difícil de dir i és motiu de controvèrsia. A escala planetària es creu que hi ha milions d’espècies de microorganismes per descobrir. Quants en trobarem als llacs fa de mal dir, però serà una xifra elevada, centenars m’atreviria a dir.” “No trobarem cap monstre del llac Ness, si no és que definim com a monstre les espècies desconegudes”, fa broma la científica.
Els 300 llacs on es recolliran mostres són només una fracció del total d’estanys que hi ha al Pirineu, entre 5.000 i 6.000. “Hem fet una selecció dels que són representatius de la diferència d’altitud i de distribució al llarg dels Pirineus”, explica la líder del projecte. Es recolliran mostres entre els 1.600 i els 3.000 metres d’altitud. Com que les condicions de treball en alta muntanya no són fàcils i traginar litres d’aigua fins als laboratoris no resulta pràctic, el líquid que s’agafi a la riba es farà passar per un sistema de filtratge especial dissenyat per captar els microorganismes. “Congelarem els filtres allà mateix, sobre el terreny, i els durem al laboratori per a la seva anàlisi i seqüenciació posterior”, avança Benisty.
A banda, però, hi ha una cinquantena de llacs que es consideren “especials” per un interès biològic, geològic o de representativitat concret en els quals es farà un sondatge més detallat. “Alguns tenen un PH molt àcid i només hi poden créixer microorganismes molt resistents i ben adaptats, i això ens pot aportar coneixements que podríem aplicar més endavant en biotecnologia.” A aquests estanys s’hi anirà amb una barca inflable per navegar i captar mostres a diferents profunditats i en diferents èpoques de l’any. El projecte també donarà prioritat als punts on ja fa temps que es recullen dades científiques i als llocs declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco, com la vall del Madriu-Perafita-Claror.
Les expedicions estaran condicionades per la meteorologia, però normalment es faran agrupant els llacs per valls, començant pel més alt i anant baixant cap a la resta. En algun cas concret i de difícil accés fins i tot caldrà arribar-hi en helicòpter. L’equip científic tindrà el suport de diferents autoritats dels parcs nacionals i també de ciutadans voluntaris per ajudar en els seus esforços de recol·lecció.
Aïllats però crucials
La geografia, el clima i la biodiversitat fan dels Pirineus un lloc únic, però també és una regió molt vulnerable a l’augment de la temperatura. Com altres zones muntanyoses, estan experimentant un escalfament superior a la mitjana mundial i a mesura que augmenta la temperatura la neu i el gel es fonen i les superfícies terrestres i aquàtiques, que són més fosques, absorbeixen més radiació solar. Estudiar com són i com canvien els seus llacs és primordial per protegir aquests reservoris naturals crucials per emmagatzemar i alliberar gradualment aigua per als ecosistemes que hi ha riu avall, incloent-hi l’agricultura i el consum humà.
