El 60% de queixes sobre l'ús del català en l'àmbit privat són pels rètols i l'atenció al públic

Rètols d'establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007.
En el seu tercer any en funcionament, les oficines de garanties lingüístiques van recollir 712 queixes, 582 denúncies i 451 consultes. "La majoria de situacions es resolen sense haver d'arribar a cap acció executiva. M'atreviria a dir que en tres de cada quatre casos s'arregla la situació", indica el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, que fa un balanç molt positiu de les oficines "com a eina que tenen els ciutadans per defensar el seu dret a fer servir la seva llengua amb normalitat".

Fent una mica de previsió de futur, de totes maneres, Joan considera que les queixes es reduiran en els pròxims anys, perquè els propietaris de bars i restaurants, que continuen estant entre els establiments que generen més motius de queixa, s'estan conscienciant que la llengua és un element de qualitat. I ho concreta una mica més: "En un any o dos es notarà el fruit del programa Profit, que consisteix en cursos de vint hores perquè els treballadors de la restauració aprenguin el català més elemental per atendre els clients".

Telecomunicacions
Després de la restauració, els sectors en què més gent ha vist vulnerats els seus drets lingüístics són les telecomunicacions (100 expedients), les entitats financeres (59) i les activitats immobiliàries (54). El primer motiu de queixa és la falta de rètols en català (387), seguit de l'atenció al públic (381).