Societat

La monarquia

‘La Reina malvada’

Letícia Ortiz va entrar al món dels Bor­bons per fer-nos feliços als que ens ho mirem des de fora. No hi ha cap altra expli­cació. La seva sola existència és un home­natge cons­tant a la Reina mal­vada de la Blan­ca­neu, la bruixa més mal­pa­rida que ha donat mai el folk­lore popu­lar. S’hi assem­bla fins i tot física­ment en molts dibui­xos i pel·lícules que tenim al cap. Si Que­vedo fos viu, ja sabem com començaria el seu cèlebre sonet “Érase una reina a una nariz pegada”...

El poble ja ho sap i s’ha publi­cat entre línies, sobre­tot en les nos­tra­des revis­tes del cor. El seu apa­rell olfac­tiu ha pas­sat per alguna sala d’ope­ra­ci­ons pri­vada, però el mes­tre cirurgià que l’ha hagut de trans­for­mar, reduir o mode­lar no se n’ha sor­tit prou bé. “Que li tallin el cap!”, devia pen­sar dins seu la nos­tra amiga reme­mo­rant una altra reina prou cone­guda i gai­rebé més simpàtica. No costa gaire.

El seu ascens al tron i la seva poste­rior car­rera a la Zar­zu­ela no parla gaire bé dels peri­o­dis­tes en gene­ral, però hi estem ave­sats. Des que va arri­bar a palau se les ha tin­gut amb tot­hom. Els pri­mers que van rebre van ser els sogres, com si no en tin­gues­sin prou amb les seves pròpies misèries. Ni ho ha dis­si­mu­lat. Bara­lles públi­ques amb Sofia, quan la pobra no es pot defen­sar perquè parla pit­jor l’espa­nyol que jo mateix, i l’odi, segu­ra­ment mutu, con­tra l’emèrit, que és als Emi­rats més per no veure la mala pècora que no pas per esca­par d’una justícia que no vol ni té ganes de per­se­guir-lo.

Mirant-se al mirall màgic ja sap la crua rea­li­tat. No és ni la més maca ni la més cone­guda del regne. Ara tots els seus ene­mics, que han estat espe­rant paci­ent­ment el seu moment, han esco­llit Eli­o­nor com la nova prin­cesa del poble i són com els nans que la cui­den i miren d’allu­nyar-la de la seva mare men­tre els tam­bors d’un divorci que seria històric sonen cada vegada més fort sobre­tot quan els Peñafiel de torn obren la boca a la tele­visió. No es pot veure tam­poc, i bé que ens ho expli­quen, amb tota la tropa dels Urdan­ga­rin, les infan­tes i la colla de nebots que van pel món pen­jats a la nos­tra esquena.

A les xar­xes, men­tres­tant, fan befa de les seves històries d’amor i desa­mor amb fotos amb amics i fins i tot cunyats. Va pels llocs i encara l’aplau­dei­xen, però com aquell monarca que anava des­pu­llat només falta que escolti una veu inno­cent que li digui la veri­tat.

Telma Ortiz

No només en l’entorn –almenys el mediàtic– de la reialesa Letícia és vista per molts com l’última intrusa, sinó que en la seva vida familiar de l’altra banda, pares i germana, tampoc se la veu com una dona que gaudeix de segons quines companyies. Pràcticament no existeixen fotos amb la seva germana i encara menys actes públics. Ara els mitjans a qui els agrada fer bullir aquesta olla (potser ja m’hi podeu incloure) tenen una data marcada. Es casa un cosí o un parent no molt llunyà. Les ha convidat a les dues. Hi aniran juntes? Separades? Ni l’una ni l’altra? Sense fotos? Tot el galliner està esverat per una ximpleria com aquesta.

L’emèrit fa ‘mèrits’

L’emèrit continua fent penitència perquè el deixin tornar a Madrid, on podrà rebre tots els seus amics sense que hagin d’agafar vols privats fins a Abu Dhabi ara que tothom fila prim amb la petjada de carboni. Dimarts va coincidir a Windsor amb Felip VI en una missa d’aquestes amb tota l’aristocràcia europea que serveix de ben poca cosa, només per veure qui vesteix més bé i qui està més fotut entre els sèniors. El campechano va sortir de la coneguda església agafat de la mà del fill davant de tots els fotògrafs mundials, com volent dir “Ja soc aquí”. Isabel Díaz Ayuso segur que d’aquí a quatre dies es posarà la medalla per haver portat el pare del rei a Madrid com si es tractés de la F-1 o el Primavera Sound.

Sofia de Mallorca

El govern de dreta i extrema dreta de les Illes ha trigat poc temps a concedir un dels seus màxims guardons a la reina emèrita Sofia, la Medalla d’Or. Els suposats mèrits de la cornuda, amb perdó, han passat aquesta vegada al davant de personalitats de la cultura, l’economia o la ciència, àmbits en què l’actual presidenta, Margalida Prohens, va força perduda. Ens han dit que la dona de Joan Carles I feia promoció de les Illes. Però no han recordat que les seves vacances no només les pagàvem els contribuents sinó que tenien lloc (i encara ho fan) al Palau de Marivent, un regal descarat dels antics governs del PP a la família reial. Havia de ser un museu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.