“No cosirem mai més els vostres botons”

La Irene és la direc­tora de la coral de l’Ate­neu Sal­va­dora Catà, que té la seu en un espai auto­ges­ti­o­nat per enti­tats a la plaça Josep Pla, al barri del Mer­ca­dal de Girona. Poc després que les can­tai­res de la coral hagin fet la pri­mera part de la seva actu­ació de la jor­nada, la Irene explica que la coral assaja un cop a la set­mana i que és “un cor com­ba­tiu”, no mixt, trans­fe­mi­nista i for­mat per dones i iden­ti­tats dis­si­dents. És un col·lec­tiu assem­ble­ari i, per això, el reper­tori de cançons el trien entre les seves com­po­nents. Avui, per cert, actuen a Llorà (Sant Martí de Llémena).

La coral de l’Ate­neu Sal­va­dora Catà va con­tri­buir ahir, igual que la batu­cada de la Uni­ver­si­tat de Girona, a posar música i ambi­ent a la mani­fes­tació de la Coor­di­na­dora de Femi­nis­mes Anti­ca­pi­ta­lista, que va rei­vin­di­car en el 8-M de la capi­tal giro­nina un món “trans­fe­mi­nista lliure d’opres­si­ons” i que sigui anti­ra­cista, anti­pa­tri­ar­cal, anti­fei­xista i anti­ca­pi­ta­lista.

La mani­fes­tació, tot i la murga cons­tant de la pluja, va aple­gar unes 200 per­so­nes i va arren­car a la plaça Sal­va­dor Dalí, a tocar d’una de les por­tes d’accés a l’esta­bli­ment comer­cial d’El Corte Inglés. L’Este­fa­nia Plans, una de les inte­grants de la coor­di­na­dora, deia al prin­cipi de l’acte que tenen mol­tes coses a què opo­sar-se.

De la llarga llista de greu­ges que acu­mu­len les dones i els col·lec­tius amb menys drets, Plans va par­lar dels immi­grants i, per això, va cri­ti­car l’acord Junts-PSOE al Congrés dels Dipu­tats perquè Cata­lu­nya pugui ges­ti­o­nar (amb el permís de Sumar) l’arri­bada de per­so­nes immi­grants al nos­tre país. També hi va haver la petició de tan­car els cen­tres d’inter­na­ment d’estran­gers (CIE) i de la neces­si­tat de posar fi als des­no­na­ments, que a Salt afec­ten mol­tes dones amb menors a càrrec, tal com denun­cien molts docents del muni­cipi.

Con­tra el mer­can­ti­lisme i el con­su­misme, els mani­fes­tants van fer l’acció de can­viar la placa amb el nom de la plaça per un car­tell que deia el següent: “El femi­nisme no és cap negoci.” La lec­tura del mani­fest, tant a la plaça Sal­va­dor Dalí com al final de la mani­fes­tació, a la plaça Josep Pla, va incloure referències al “geno­cidi” d’Israel con­tra Pales­tina i crítiques a la UdG per la seva par­ti­ci­pació en el pro­jecte euro­peu Falco. Els inves­ti­ga­dors giro­nins tre­ba­llen amb col·legues de la uni­ver­si­tat del Her­zog College, que tenen dos cam­pus a la regió de Bet­lem, “a la Cis­jordània ocu­pada”, deien els mani­fes­tants.

Les mani­fes­tants van recórrer els car­rers de Girona amb pan­car­tes i lemes com ara “No som histèriques, som històriques”, “El 8-M no és un dia de festa, és de lluita i de pro­testa” i una de dis­creta però molt clara: “El dramàtic ets tu quan et dic que no”. Tot­hom va aplau­dir la cançó can­tada a la plaça Dalí, una versió de la cançó Les cri­a­des, de Roba Estesa. Un dels frag­ments diu així. “No cosi­rem mai més els vos­tres botons / ni la vora de baix dels pan­ta­lons. / Però atenció! No des­a­rem mai les agu­lles / que ens han fet les mans tan dures per ofe­gar tots els nos­tres mal­sons... / I per pun­xar-los els collons!

Al mig­dia, la Pla­ta­forma Femi­ni­nista Giro­nina també va recórrer una part del Barri Vell. La mani­fes­tació va arren­car a la plaça de la Inde­pendència i va aca­bar a la plaça del Vi. Amb el lema El femi­nisme planta cara al fei­xisme! les mani­fes­tants van des­ta­car les coin­cidències dels movi­ments femi­nis­tes i les orga­nit­za­ci­ons que tre­ba­llen per a la pau, ambdós àmbits basats en la igual­tat i la lli­ber­tat –con­si­de­ren les con­vo­cants–, ben al con­trari del que repre­senta el fei­xisme, “el racisme, la xenofòbia i el sexisme”, van dir. Hi va haver al·lusi­ons direc­tes a Vox, que “nega les violències de gènere i les desi­gual­tats de gènere”, segons van expo­sar en un mani­fest. Hi havia 200 per­so­nes, segons fonts de la pla­ta­forma.