Barcelona i París estaran a vuit hores de tren el 2012

El 26 de maig del 1974 sortia de l’Estació de França de Barcelona el primer tren en direcció a París. Era el primer Talgo amb llits i recorria els 1.137 quilòmetres que separaven la capital catalana de la Ciutat de les Llums en 12 hores. D’això ja fa més de 35 anys, però si avui agaféssim el tren, trigaríem el mateix temps, o una mica més, a fer el mateix recorregut.

Fins a l’any 2020 no hi haurà un salt qualitatiu comparable amb el del 1974. Falten deu anys perquè el viatge es pugui retallar a només 5 hores i 20 minuts, segons les previsions fixades pel ministeri de Foment espanyol i pel de Transports francès. Un temps de viatge que les companyies ferroviàries consideren que pot esgarrapar quota de mercat als avions.

Però fins aquella data desplaçar-se de Barcelona a París en tren seguirà sent un passeig de més de vuit hores només apte per a amants dels trens o per a viatgers sense gaire pressa per arribar a lloc. El primer pas per millorar el viatge es farà a finals d’aquest mateix any, quan sigui possible la connexió entre la via convencional amb el túnel del Pertús, a l’oest de Figueres. Si en aquest punt s’hi instal·la un taller de canvi d’eixos, el viatge entre Barcelona i París, que se seguiria fent amb trens que circulen pels dos amples de via, es podria retallar en aproximadament una hora.

Això és possible, però no probable, ja que les companyies ferroviàries, Renfe i SNCF, prefereixen esperar fins al 2012 –amb l’obertura dels túnels urbans de Girona i Barcelona– per millorar el servei entre Barcelona i París. De fet, Renfe va fer el primer moviment en aquesta direcció la setmana passada, quan va anunciar la licitació d’un contracte per a la compra de 10 trens d’alta velocitat i de gran capacitat per començar a fer viatges fins a les principals ciutats franceses.

Ara per ara la companyia es nega a parlar de previsions de viatgers i de freqüències diàries entre les dues ciutats, però es veu difícil que el 2012 hi pugui haver gaire demanda més enllà de la curiositat inicial del viatge, que fins a París podria durar unes vuit hores. En canvi, sí que és probable que augmenti la demanda fins a ciutats situades a un radi de fins a 600 quilòmetres de Barcelona, com és el cas de Marsella, Montpeller o fins i tot Lió, que quedarien per sota de les cinc hores.

Vies col·lapsades
El 2014 es farà un nou salt en els temps de viatge. Està previst que aquell any entri en funcionament la nova variant d’alta velocitat entre Nimes i Montepeller. Més enllà de la millora del trajecte, aquest enllaç és important per l’augment de la capacitat que implicarà. Les vies actuals entre aquestes dues ciutats del Llenguadoc estan col·lapsades pels serveis de rodalia i regional, fet que impedeix el pas a una gran quantitat de trens de llarg recorregut.

No serà fins al 2020, amb la construcció dels 153 quilòmetres de via d’alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller, que es podrà parlar realment d’un TGV entre Barcelona i París. Serà llavors quan el viatge es podrà fer en poc més de cinc hores, un temps que, si bé és més lent que el de l’avió, ja és prou competitiu per endur-se un bon pessic del mercat de viatgers entre totes dues ciutats.

El temps de viatge encara podria ser més curt si França decideix construir un gran bypass ferroviari amb Lió, una ciutat que és un dels principals nusos ferroviaris d’Europa i per on cada dia circulen 1.200 trens.