El Delta viu la gènesi d'un ‘hub' cultural

El delta de l'Ebre ja fa molts anys que va “atra­par”, com diu ella mateixa, Pepa Plana –la pallassa més cone­guda de l'Estat–, que acaba de fit­xar pel Cir­que du Soleil. “És impos­si­ble vin­dre aquí i no tor­nar-hi”, afirma. Ara bé, quan, fa més de trenta anys, hi va ater­rar per pri­mera vegada perquè tenia un amic que tre­ba­llava a les Sali­nes poc s'ima­gi­nava que aca­ba­ria vivint a Sant Jaume d'Enveja ni que com­pra­ria una granja de pollas­tres al mig dels arros­sars per con­ver­tir-la en un cen­tre de cre­ació i for­mació tea­tral. Fa anys que estu­di­ava la idea de mar­xar de Bar­ce­lona i viure al Delta. “Som de Valls i de Reus, i per això el sud no ens és estrany, i tor­nar a Valls o Reus ens feia man­dra”, explica. Així va començar la recerca d'un espai per ins­tal·lar-hi la com­pa­nyia, crear els espec­ta­cles i viure-hi.

“Buscàvem un espai pri­vat, però les gran­ges són tan grans que vam pen­sar que el podríem com­par­tir i així va nàixer el somni d'impul­sar un cen­tre de cre­ació artística”, explica. El procés ha estat llarg, però fins i tot l'atzar els ha aca­bat picant l'ullet i han com­prat la granja situ­ada al cos­tat de la que volien com­prar ini­ci­al­ment i que es troba a la par­tida de la Palla­rassa. “No ens cal ni pen­sar el nom, ja el tenim”, diu amb els ulls bri­llants.

L'objec­tiu és con­ver­tir aquesta granja, que té 2.400 metres qua­drats de superfície, en un cen­tre de cre­ació sem­blant al que des dels anys setanta fun­ci­ona a Maine (EUA), on es fan cur­sos espe­ci­a­lit­zats de mim, pallasso o impro­vi­sació tea­tral; o al de Celrà, a Girona, impul­sat per la com­pa­nyia de dansa Mal Paso. Esta­ria obert a com­pa­nyies de tea­tre i circ per fer-hi esta­des o pre­pa­rar espec­ta­cles i s'hi orga­nit­za­rien cur­sos i tallers. La idea és divi­dir la granja en tres espais, un de propi per a la Com­pa­nyia Pepa Plana, un espai d'assaig prin­ci­pal amb una altura de 5,5 metres i un ter­cer per a allot­ja­ment dels par­ti­ci­pants.

De moment ja han equi­pat una part de la granja com a magat­zem de la com­pa­nyia i ara cal can­viar la qua­li­fi­cació urbanística. Per fer-ho, tenen la com­pli­ci­tat de l'Ajun­ta­ment de Sant Jaume. La idea és que el pro­jecte vagi avançant i es reac­tive d'aquí a dos anys, quan Pepa Plana torne de la seva gira amb el Cir­que du Soleil.

El cas de Pepa Plana no és aïllat. A l'altra banda del riu Ebre, ara més a prop que mai gràcies al nou pont, Lo Pas­sa­dor, Roberto Oli­van, coreògraf i ballarí tor­tosí, fa qua­tre anys que orga­nitza un taller inter­na­ci­o­nal de dansa i circ, que enguany per pri­mera vegada ha con­ver­tit en fes­ti­val. Per Oli­van, el Delta repre­senta “el retorn a l'escala humana”, una escala que es perd a les grans ciu­tats, i creu seri­o­sa­ment que el Del­te­bre Dansa es pot con­ver­tir en el cer­ta­men de referència euro­peu per fer-hi tallers d'estiu. Actu­al­ment, ho és l'Impuls­tanz de Viena. “He rebut cen­te­nars de cor­reus electrònics de feli­ci­tació que els com­pa­ren”, diu Oli­van. Però la seua aposta pel Delta va més enllà, ja que també estu­dia seri­o­sa­ment la idea d'ins­tal·lar-hi la seua com­pa­nyia, Enclave, i impul­sar un cen­tre de cre­ació d'arts escèniques. Això no entra­ria en con­tra­dicció amb el de Pepa Plana a Sant Jaume; al con­trari: es podrien crear vin­cles interes­sants.

“El Delta es pot aca­bar con­ver­tint en un hub cul­tu­ral, un cen­tre de con­ne­xi­ons amb qua­li­fi­cació R+D”, indica Miquel Àngel Marín, músic de Del­te­bre i ideòleg del fes­ti­val Boue­sia, un cer­ta­men poètic que els últims set anys ha por­tat a Del­te­bre més d'un cen­te­nar d'artis­tes, entre els quals des­ta­quen Car­les San­tos, Pau Riba i Sol Picó. “Molta gent té el con­cepte que la poe­sia és inútil, però al final resul­tarà que pot ser útil per a l'eco­no­mia local”, iro­nitza. “Som als ini­cis, però hi ha mol­tes pos­si­bi­li­tats”, asse­nyala per la seua banda l'escrip­tor i ges­tor cul­tu­ral Xavier Bru de Sala, home vin­cu­lat també al Delta, on fins i tot s'ha com­prat un qua­dre d'arròs i s'ha cons­truït una bar­raca. “A la natura del Delta s'hi pot sumar ara també cul­tura, que no con­ta­mina i lliga amb les tra­di­ci­ons”, afe­geix.