L'aeroport del Prat margina el català, segons la Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimecres, mesos abans que comenci a funcionar la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona, la marginació del català a la toponímia dels destins que apareixen als plafons informatius i a la megafonia de les terminals en funcionament.
La plataforma ciutadana ha presentat un estudi realitzat durant el mes de desembre passat en què es mostra que a l'aeroport del Prat "l'ús del català no està normalitzat, tot i ser la llengua pròpia i oficial del territori en què es troba la instal·lació".
L'informe ja s'ha enviat al director de l'aeroport, Fernando Echegaray, i al departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, segons ha explicat el coordinador de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull.
La Plataforma per la Llengua difon l'estudi amb motiu de la pròxima inauguració de la nova terminal de l'aeroport perquè "l'actual situació de marginació del català no es torni a repetir en una nova instal·lació i es corregeixi en les actuals".
Concretament, la Plataforma ha examinat la toponímia de les ciutats amb més de 500 vols a l'any des del Prat que apareixen als panells informatius, teleindicadores o pantalles de sortida i arribada dels vols i a la web d'Aena.
Totes les ciutats estan escrites en castellà si existeix una toponímia en aquest idioma i si no existeix en la de l'idioma de destí del vol, ha dit Gasull.
D'aquesta manera, Nàpols no surt mai i sí Nápoles, Moscú (Moscou) i Nueva York (Nova York).
En el cas de Stuttgart o Tel Aviv, ciutats que no tenen topònim castellà, el nom apareix tal qual, ha assenyalat el portaveu de l'entitat, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2008 a la projecció social de la llengua catalana.
Ibiza, no Eivissa
Quan el destí està en llocs amb llengua pròpia i oficial com és el cas d'Eivissa, apareix Ibiza, i Alicante en lloc d'Alacant. El cas d'Eivissa "és més greu", segons la Plataforma, perquè el topònim oficial és Eivissa i no Ibiza.
L'únic topònim que no es tradueix al castellà és A Corunya, que surt així i no La Coruña, fet que, per Gasull, demostra "una contradicció, ja que a l'aeroport de la capital catalana hi podem trobar un topònim en gallec i cap en català".
Els únics que es podria dir que es presenten en català, ha remarcat Gasull, són els que coincideixen amb la forma castellana, com és el cas de Londres.
El castellà, més destacat
La Plataforma ha valorat també la retolació general de l'aeroport, bàsicament la del seu interior, i ha considerat que "a la pràctica segueix el mateix criteri que l'anterior i es fa en castellà, anglès i català, però sempre el castellà en el color de l'aeroport que és el groc i en negreta, o sigui més destacat respecte als altres".
En la megafonia gravada se segueix també el mateix criteri: es parla en castellà, anglès i català, per aquest ordre, i quan és megafonia en directe, segons Gasull, "rarament apareix el català".
La plataforma critica per això Aena, responsable de l'aeroport, perquè "el català està totalment absent de la toponímia, i a la resta de les senyalitzacions i retolacions no hi ha un tractament equitatiu entre català i castellà".
