Col·lectius
Ateneus, la iniciativa d'un poble de cultura
passat ·
Entitats socials i culturals van néixer arreu del país a cavall del segle XIX i XX per l'impuls de moviments ciutadans de tot tipus
Els ateneus ofereixen un amplíssim catàleg d'activitats com a centres de dinamització cultural
Els reptes comporten aconseguir finançament per mantenir les seus socials i impulsar noves iniciatives
-
Activitat lúdica amb infants ARXIU. -
Una pausa al pati de l'ateneu barceloní ARXIU. -
Concert a l'aire lliure a les Garrigues ARXIU. -
Lectura de poesia en una cova de les Garrigues ARXIU. -
Concert a Banyoles entre pericos i culers ARXIU. -
Teatre participatiu a Lleida ARXIU. -
El Foment Mataroní organitza cursos per a aturats ARXIU . -
Acció teatral de participació a Lleida ARXIU.
La Lira Vendrellenca, l'Amistat de Cadaqués, el Foment Martinenc, el Casino de Vic, l'Associació benèfica instructiva Ateneu Domingo Fins de Montcada, el Cor Marina de Badalona, el Centre Moral d'Arenys de Munt, el Cercle Bredenc o els Lluïsos d'Horta. Tants caps tants barrets, o tants pobles i barris de ciutats de Catalunya tants ateneus, cada un amb un nom propi i diferenciat, una especificitat, un origen i una dedicació diferent, però tots amb un denominador comú: treballar per la cultura popular i intentar sobreviure –amb més o menys ofec, amb o sense ajuda de l'administració– en un món molt competitiu, també en aquest terreny de l'oci vinculat a les diverses formes d'expressió cultural.
Nascuts de les múltiples manifestacions del món associatiu del tombant del segle XX –ja sigui de moviments obrers i llibertaris, entitats corals, associacions religioses, agrupacions de muntanya, entre altres– els ateneus han sobreviscut al pas del temps fins esdevenir en el moment actual els portadors d'un valuosíssim llegat de la cultura de l'últim segle, i en propietaris d'un riquíssim tresor patrimonial. Això és així perquè la majoria d'aquestes entitats tenen com a seu social edificis d'arquitectura singular, molts d'ells dotats de sales de teatre i altres dependències que els han convertit en inexcusables centres de trobada de múltiples activitats ciutadanes. Es tracta d'un patrimoni que cal preservar tant pel valor històric de les pedres, com pel paper fonamental que juguen molts ateneus encara en el teixit associatiu.
I és que encara que soni a tòpic, aquestes entitats socials afronten el moment actual amb la voluntat de reivindicar el seu paper, però amb l'obligació de modernitzar estructures per adaptar-se als temps moderns. I en aquest propòsit dues premisses: la renovació ideològica i intel·lectual dels ateneus, amb l'obligació d'aportar-hi noves idees, i la renovació física de les pedres i el seu manteniment obligat, que comporta la necessitat d'aconseguir un finançament suficient i el suport econòmic de l'administració. Amb aquest objectiu treballa la Federació d'Ateneus de Catalunya, on hi ha agrupades més de 150 entitats i que s'ha convertit en el dinamitzador del sector.
Un dels objectius és evidenciar que els ateneus són entitats de gran utilitat en el seu entorn immediat, espais de referència i de cohesió social; ja sigui per fer-hi la inexcusable partida de cartes a la tarda al clàssic espai de cafè, ja sigui per desenvolupar-hi un curs d'idiomes, ja sigui com a punt de celebració de debats entre candidats a eleccions. El món de les idees es troba en plena ebullició a la majoria dels ateneus, idees que en molts casos acaben traduïdes en actuacions concretes plenes d'enginy. Aquests en són alguns exemples:
Art a la natura, a les Garrigues
L'ateneu popular Garriguenc és una excepció que confirma la norma. Va ser creat el 1993 per iniciativa d'un grup de joves de les Borges Blanques, i per tant no pot presumir d'una història centenària com la majoria d'ateneus del país. Sí que pot presumir, però, d'una vitalitat envejable i una capacitat per generar iniciatives noves i sorprenents. Perquè sorprenent és aconseguir concentrar un centenar llarg de persones al mig d'un paratge solitari del municipi de Castelldans per seguir l'actuació d'una companyia titellaire, un capvespre d'agost, i a continuació gaudir en grup d'una posta de sol sobre els camps i el paisatge lànguid de les Garrigues.
Aquesta és una de les activitats que l'Ateneu ha dut a terme des de fa tres estius dins del programa Art al tros, que, com el seu nom explica, es tracta de portar activitats culturals de tot tipus fora del seu àmbit tradicional i, de forma especial, en espais naturals com el cim més alt d'un turó per escoltar el repicar d'una bateria o l'interior d'una cova per assistir a un recital de poesia. Són activitats que es fan en ple mes d'agost, quan la calor es deixa sentir fort en aquesta terra de secà, i per tant es duen a terme a última hora del dia i sempre amb el mateix epíleg: la contemplació del crepuscle.
“Són activitats pensades per a grups reduïts, com a contrapès als actes més de masses que es fan a les festes majors”, explica Miquel Andreu, president de l'ateneu garriguenc. Poesia, dansa, titellaires, música, pintura. Aquestes han estat algunes de les activitats de l'Art al tros durant aquest anys. Per a l'estiu que ja està en dansa s'han programat dues sessions en dos dijous del mes d'agost. “Estem tancant el programa”, explica l'Andreu. La publicitat que se'n fa només convoca els interessats a una activitat cultural, expressament se n'amaga el contingut concret perquè forma part de l'originalitat de la iniciativa que el públic arribi al lloc amb esperit de descoberta. I si l'activitat no el satisfà, la posta de sol que sempre la clou segur que compensarà l'esforç d'haver-se desplaçat fins al tros.
Teatre social a Lleida
El teatre és una de les activitats més pròpies i característiques dels ateneus. Molts d'aquests centres culturals tenen a les taules d'un escenari i les activitats que al seu damunt s'hi desenvolupen la seva raó de ser. En aquest sentit, poca notícia hauria de ser explicar que a l'Ateneu Popular de Ponent, a Lleida, s'hi fa teatre, però sí que ho és des del moment que aquest centre cultural posa en escena un tipus de dramatúrgia que fuig de convencionalismes. “Fem teatre social”, explica Xavier Eritja, president de l'Ateneu lleidatà.
Són petites peces teatrals, que no sobrepassen mai els quinze o vint minuts, amb l'objectiu d'implicar al cent per cent el públic que hi ha a l'entorn dels actors un cop aquests acaben la representació. El veritable sentit de l'obra comença aleshores quan es demana l'opinió al públic sobre allò que han vist, sobre el paper dels personatges, sobre la trama i també sobre el guió. Les obres posen en escena temes socials que permeten un debat de fons entre el públic i els actors. El debat culmina amb la incorporació a escena del públic aportant la seva visió personal i enriquidora de l'obra i del tema que s'hi ha debatut.
“És una eina molt potent per introduir un tema de debat, és una alternativa nova a les fórmules més clàssiques, com poden ser les assemblees”, explica Eritja. La iniciativa la porta a la pràctica la companyia La Comunicativa, constituïda expressament en el marc de l'ateneu. Hi ha implicades diverses persones relacionades amb l'escena lleidatana, com ara Jaume Belló. La companyia ja ha portat a la pràctica una primera experiència d'aquest teatre fòrum, amb el tema de la dona a pagès, com a fons del debat, i en prepara ara una altra de la mà d'Òmnium Cultural.
Contra la crisi a Mataró
La cultura és coneixement, i els ateneus fa temps que treballen seguint- ho al peu de la lletra convertint les seus socials en espais de formació dels ciutadans. En aquesta direcció treballa el Foment Mataroní, que té entre el seu ampli catàleg d'activitats una generosa oferta de cursos de tot tipus, des dels més tradicionals de cuina o guitarra als més moderns de tai-txi o massatges. L'última incorporació al catàleg és un curs de motivació personal lligat al cent per cent a l'actualitat i al mal moment pel qual estan passant moltes persones a les quals la crisi ha tocat de ple. Es tracta d'un curs que pretén donar instruments als aturats per superar emocionalment la situació que els ha tocat viure.
“El curs el fem durant aquest mes de juliol, i està pensat com un programa de forma intensiva per a aquells que hi estiguin interessats”, explica Encarnació Safont, responsable dels cursos de l'ateneu mataroní. La iniciativa de fer aquest curs va sortir de fora del Foment; una psicòloga va oferir la idea i des de l'ateneu es va acceptar i posar a disposició els seus locals. “Fem el que podem en formació, la vida és llarga i anar-se formant de forma permanent és molt important”, afirma Safont. En el cas dels aturats es tracta de donar-los els elements de coneixement suficients perquè la situació de marginalitat sigui el més breu possible o, en cas que s'allargui, es pugui afrontar com un repte o una possibilitat de millora.
