El Fòrum i els “indignats”

ABarcelona, durant aquest mes de maig, se celebren dos aniversaris: el del Fòrum 2004 i el dels “indignats” 2011. De fet, d'aniversaris, només en celebrem un, el dels “indignats”. Ningú no es recorda d'aquell Fòrum de l'ecologia, el multiculturalisme, la pau i d'altres manifestacions del bé que ara mateix ja és ben lluny. La gent, en canvi, sí que es recorda dels “indignats” que ara fa un any van ocupar la plaça de Catalunya. Crec que els barcelonins som injustos amb el Fòrum. És cert que el Fòrum és un conjunt de bones i ingènues intencions que s'esgoten tot just s'acaba la cosa. Però el Fòrum ens deixa un nou barri, una platja sense sorra, un centre comercial, hotels, uns edificis de bona factura que tenen la seva utilitat i una esplanada on celebrar allò que es vulgui. A pesar del fiasco ideològic, el Fòrum llega a Barcelona un munt de coses tangibles de les quals tots els barcelonins –no sols els especuladors, com diu la crítica més fonamentalista– traiem algun benefici. De la seva banda, què ens deixen els “indignats”? Més enllà de la festa –els dits nous moviments socials es caracteritzen per un apreciable sentit de la plàstica teatral–, els “indignats” ens obsequien amb una retòrica que, siguem seriosos, no condueix enlloc. Si més no, mentre que el Fòrum permet que tothom passegi davant el mar, els “indignats” privatitzen la plaça de Catalunya.