Cardona es vol convertir en un referent de salut mundial
El cardiòleg Valentí Fuster radiografia els hàbits de la població per obtenir un model aplicable arreu del món
El pla preveu una remodelació urbanística de 4 milions d'euros pensada perquè els habitants es moguin més
Que algun dia els grans diaris mundials facin un reportatge en què s'afirmi que Cardona és la ciutat més saludable del món és una de les principals premisses amb què la vila bagenca treballa des de l'any 2011. I ho fa amb el prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, el màxim valedor d'un projecte que té un clar objectiu científic però que, de retruc, permetrà que Cardona reformi la seva fisonomia amb una injecció de més de quatre milions d'euros, tres dels quals provindran de fons privats que estan vinculats a Fuster i a la fundació que encapçala –Science, Health and Education (SHE)–. Amb el nom Cardona Integral, el pla gira entorn de tres grans eixos: els programes de salut, els esdeveniments i el nou model urbà. Després de cinc anys, ja comença a prendre forma.
La tria de Cardona de Fuster no és casual. Les dimensions del municipi –de poc menys de 5.000 habitants– són ideals per als estudis que ja fan i que han de permetre radiografiar els hàbits de vida de la població, però més enllà de la dimensió, l'elecció també respon al vincle que uneix Fuster amb el poble bagenc, on va néixer la seva dona i d'on el 1991 va ser nomenat fill adoptiu.
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, explica: “[Fuster] No ha donat calés a Cardona i ja està, sinó que ha fet que construïm un projecte conjuntament. Hem fet un estudi important per millorar la salut de la nostra gent amb la idea que el projecte sigui aplicable científicament a altres llocs del món, perquè el que s'ha fet aquí és avaluar com estava la gent pel que fa els riscos cardiovasculars o l'activitat física. I ho tornarem a avaluar ara i també d'aquí a dos anys, amb programes paral·lels. Són 800 persones, que són moltes, i això ens col·locarà com a referent de ciutat saludable. Fuster ha buscat diners i ha donat la cara per Cardona perquè hi hagi un resultat científic. Si no, no els hi hauria posat.”
Adequar l'urbanisme
La remodelació urbanística també va en aquest sentit i està enfocada a respondre la hipòtesi de si els ciutadans millorem la nostra salut quan el nostre entorn ens ho posa més fàcil. Així, ja s'han creat 12 quilòmetres de rutes saludables i també s'han arranjat camins per un import de 500.000 euros, 380.000 dels quals els ha aportat SHE.
La reforma més important, però, serà l'anomenat Camp de Vida Activa: una rehabilitació total de la zona esportiva i dels seus entorns, que transformarà el camp de futbol en unes instal·lacions modernes pensades per posar la pràctica esportiva a l'abast del ciutadà. Ja s'està executant. Té un cost de dos milions, dels quals la fundació Pro CNIC –que canalitza la inversió privada del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars que dirigeix Fuster– n'aporta 1,3. La resta els aporta l'Ajuntament i la Diputació.
Tot plegat, ha de fer prendre consciència que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món. “No només és rellevant l'obesitat, sinó també la proliferació d'hàbits inadequats”, diuen en la SHE.
LA FRASE
Volen un turisme de convencions
Una altra gran puntal del projecte és el nou centre de convencions que es farà a l'antic Cine Moderno, amb un cost previst d'1,8 milions d'euros. L'edifici, que va ser reformat el 1946 per l'arquitecte Antoni Pons, destaca per la seva situació, configuració, estructura i capacitat, a banda del seu valor arquitectònic, històric i social com a element associat a la cultura. El nou centre ha de ser la seu mare per desenvolupar-hi els principals esdeveniments vinculats al projecte. L'aposta per recuperar-lo permetrà, a més, que Cardona pugui començar a mirar cap a un nou turisme: el de convencions. Un cop assentat el turisme històric i patrimonial –amb el castell com a màxim exponent– i el geològic –amb la muntanya de sal–, l'alcalde, Ferran Estruch, veu el nou centre de convencions com una “oportunitat per dinamitzar el dia a dia de Cardona” i per obrir la porta a l'arribada de visitants “més enllà del cap de setmana”.
En tot el projecte, i a part de la Fundació SHE, hi participen l'Ajuntament, la Generalitat, la Diputació, la fundació Pro CNIC, la del Mount Sinai, la fundació Coca-Cola, l'Obra Social La Caixa, la fundació del FC Barcelona i entitats i empreses de Cardona.
