Menys asfalt per a la futura variant nord d'Olot
Un ‘lobby' lligat a la UPC proposa que es desdobli només al tram olotí i que la resta fins als enllaços a Bracons sigui d'un sol carril per sentit
Aposta per reforçar el transport públic intercomarcal
La variant d'Olot desdoblada només és una necessitat fins abans del túnel projectat que unirà Olot i les Preses i que donarà continuïtat a l'autovia A-26 (eix pirinenc). Ho afirma un estudi del grup Intra Scape Lab, creat a l'entorn de l'Escola d'Enginyers i Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que aplega geògrafs, enginyers, historiadors, economistes i arquitectes.
La solució un més un, és a dir, d'un carril per sentit de circulació, és la que s'hauria d'aplicar a l'enllaç d'aquesta variant amb els accessos al túnel de Bracons, o sigui, el que sempre s'ha anomenat futura variant de les Preses.
Aquesta proposta és el resultat d'un taller amb estudiants de postgrau i es recull en un document que es publicarà en la col·lecció de treballs de postgrau de la UPC i que inaugura la secció dedicada al medi ambient. En format digital serà de consulta oberta a tothom i, en paper, s'haurà de demanar i adquirir a través de la plataforma Amazon.
El responsable d'aquest estudi, l'enginyer de camins de la UPC Francesc Magrinyà, ha explicat que el punt de partida ha estat l'anàlisi de si a l'autopista AP-7 li cal variant, és a dir, eixos viaris de gran capacitat. Segons ell, els estudis sobre les necessitats viàries de la comarca de la Garrotxa han fixat el paradigma que el trànsit és un benefici per a l'economia garrotxina i això, sempre segons el seu parer, no és cert. “El túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, té utilitat com a connexió intercomarcal i així ho perceben els habitants de la Garrotxa i d'Osona”, afirma. I lamenta: “En aquest país no s'ha fet mai un debat sobre els eixos de gran recorregut.”
L'estudi, a més, constata que hi ha clarament definit un eix industrial entre Olot, Sant Joan les Fonts i Besalú, majoritàriament amb mobilitat comarcal. Per això, defensa que es reforci el transport públic intercomarcal, ja que, en l'actualitat, té una freqüència d'una hora entre servei i servei, totalment insuficient per ser una bona alternativa per a la mobilitat interna dels garrotxins.
Segons l'estudi, cal tenir en compte també el valor del patrimoni natural i del sector turístic i la identitat cultural de la comarca, i no només fer una lectura econòmica de les necessitats viàries de la Garrotxa. Per això, aposta per analitzar i millorar el traçat històric i potenciar la mobilitat amb transport públic, o a peu o amb bicicleta per als trajectes interns.