Llum verd, ara sí, a la nova Llaudet de Sant Joan de les Abadesses

Bona notícia per a l'economia del Ripollès. La colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses comença a veure la llum després d'anys d'abandonament i de propostes i més propostes. Això, a la pràctica, vol dir sòl industrial per a noves empreses o per a les ja existents que volen ampliar-se, de què la comarca està mancada, ara per ara.

El ple de l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va aprovar, en l'última reunió, per unanimitat les bases d'actuació que han de regir la gestió urbanística integrada del polígon d'actuació del pla de millora urbana de la colònia Llaudet. L'alcalde, Ramon Roqué, va explicar que s'ha escollit desenvolupar la urbanització a través d'un model de cooperació en què el consistori ha tret a concessió l'execució a un particular que no necessàriament n'ha de ser el propietari.

La urbanització es desenvoluparà per fases i l'empresa guanyadora podrà acabar-la en un termini de 5 anys. En la primera fase, que s'ha de completar abans d'un any, es portaran els serveis i les xarxes d'abastament d'aigua i residuals des del nucli urbà. En les següents fases, es construiran una rotonda i un vial d'accés a la nau existent, a més d'urbanitzar la resta del polígon. El cost total del contracte serà de 3,5 milions d'euros. Roqué va remarcar que el projecte s'ha aprovat ara per l'interès que han manifestat els responsables de diverses empreses d'instal·lar-s'hi.

El portaveu d'ERC, Sergi Albrich, a l'oposició, va celebrar el desenvolupament d'aquest pla de millora de la Llaudet. “Ara sembla que les coses es fan de forma ordenada i no es comença la casa per la teulada, tal com es va fer el 2011, prometent 250 llocs de treball que l'equip de govern sabia que no serien una realitat perquè el sector de Llaudet no estava preparat urbanísticament per acollir cap empresa”, ha indicat. I hi va afegir: “Llavors, l'anunci va generar il·lusions frustrades a molta gent.”

En el mateix plenari, Lluïsa Pérez (ERC) va demanar a l'equip de govern que actuï per ajudar les més de 70 persones que es troben en situació de pobresa energètica al municipi. “Els ajuntaments tenen el deure de ser proactius i han de liderar el conjunt d'organismes, tals com el Consorci de Benestar del Ripollès i Càritas, a fi de contribuir a fer-la disminuir i reorientar-la”, va sentenciar.