L'espia que va sortir de les cavernes

RTVE havia acon­se­guit una fita que anys enrere sem­blava impen­sa­ble: aga­far certa distància (no tota, és evi­dent) del govern espa­nyol de torn i del par­tit que li dóna suport. És per això que resulta encara més inau­dita l'abs­tenció del PSOE, artífex d'un nou model tele­vi­siu basat en la sub­ti­lesa dels mis­sat­ges, més que la matus­se­ria del famós Urdaci, i que pro­cura con­tro­lar les dosis d'into­xi­cació per evi­tar que a l'espec­ta­dor que no com­brega amb l'ide­ari del que mana li sur­tin erup­ci­ons cutànies. Perquè és una evidència que, en alguns ter­ri­to­ris RTVE, és l'únic canal públic que per­met seguir un infor­ma­tiu sense posar-se ver­mell de ver­go­nya o d'indig­nació. Només cal veure Canal9, Tele­ma­drid o el des­a­fi­a­ment de María Dolo­res de Cos­pe­dal fit­xant Nacho Villa, l'estre­lla de la Cope, per diri­gir la tele­visió de Cas­te­lla-la Manxa.

Que el PP uti­litza els mit­jans públics d'una manera bar­ro­era i osten­tosa és tan clar com que l'endemà del 20-N els pre­sen­ta­dors des­ta­cats dels espais infor­ma­tius sor­ti­ran llam­pats de RTVE sense que els doni temps a reco­llir la taula. Però que el PSOE, que ha vol­gut donar mos­tres de reha­bi­li­tació, cai­gui en aquest parany és encara més con­dem­na­ble. Amb acti­tuds com aques­tes el que queda és que la temp­tació de con­tro­lar, espiar i mani­pu­lar la infor­mació és intrínseca a la classe política i, men­tre uns s'omplen la boca de bones inten­ci­ons, els altres ja estan pen­sant a esgar­ra­par qua­tre vots més gràcies al fet d'haver pis­pat un minut més de pan­ta­lla. L'obsessió pel temps porta fins i tot al ridícul. El PP es quei­xava que Rubal­caba havia sor­tit molt més a RTVE des del maig. I on era Rajoy men­tre la pan­ta­lla aire­java la mala maror a casa del rival? Pos­si­ble­ment gau­dint de les hores que la tele dedi­cava a la des­feta i la lluita de poder dins el PSOE.