Cinema

Crítica

cinema

El desig de l’esperança

Ken Loach sempre ha fet atenció a les classes treballadores i és així que, en el curs de més de 50 anys, el seu cinema n’ha reflectit l’enduriment i la precarietat de les condicions laborals que, evidentment, tenen una repercussió en la vida tota: el desgast del cos, el desànim, els efectes perjudicials en les relacions familiars i socials. També ha anat mostrant com, mentre es diluïa la força i credibilitat de certes organitzacions polítiques i sindicals, l’instint de la supervivència ha dut un individualisme deslligat d’una consciència i una lluita col·lectives. D’aquí, la seva visió ha tendit al pessimisme. Tanmateix, anunciant que aquesta serà la seva última pel·lícula, amb The Old Oak Loach vol aferrar-se a l’esperança: com un vell roure que aposta per la dignitat humana.

La història transcorre deu anys enrere en una localitat del nord-est d’Anglaterra: s’hi han tancat les mines i, sense treball, s’ha anat abandonant, de manera que les cases buides es venen per no-res a inversors i també n’hi ha per acollir-hi refugiats sirians que fugen de la guerra. En aquesta zona deprimida, com sol passar, molts veuen els nouvinguts com un problema i fins com uns enemics: els suposats destinataris d’unes ajudes que ells, víctimes de la situació econòmica i sentint-se abandonats, no reben. Es allò que sempre hi ha algú que està pitjor que tu a qui carregar-li la culpa.Hi ha, però, el propietari d’un bar en decadència, The Old Oak , que, amb una vida malmenada, sent revifar un esperit solidari fent amistat amb una jove siriana. Tots dos, en contra de les reticències, faran possible un sentiment comunitari compartint el menjar. És possible simpatitzar amb el desig de l’esperança de Loach. El problema, però, és que tot pot semblar plantejat i desenvolupat d’una manera massa simple i fins maniquea. Abans Loach exercia el realisme social amb un estil sobri i depurat. Des de fa quasi 30 anys col·labora amb el guionista Paul Laverty, amb recursos dramàtics que tendeixen a una certa manipulació sentimental.

El viejo roble
Director: Ken Loach
Regne Unit, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Caiguda lliure

Rafael Benet i els papers perduts de Tossa

MÚSICA

La Fúmiga: “La música de carrer és el que més vertebra el País Valencià”

BARCELONA
Cultura

Juana Bacallao, la llegendària estrella del cabaret a Cuba

MÚSICA

Mazoni s’acomiada dels escenaris al Festival Empremtes

BARCELONA
CINEMA

Un documental sobre l’art africà robat per Europa, Ós d’or a Berlín

BARCELONA
MÚSICA

Christina Rosenvinge, la filla pop de la poetessa Safo

GIRONA

Els estius medievals de Domènech

CANET DE MAR
MÚSICA

Verdcel indaga en “l’herència andalusina” a ‘Petricor’

BARCELONA
fotoperiodisme

Viatge fotogràfic als principals conflictes

GIRONA