Un centre cultural de 175 anys

La biblioteca pública de Girona Carles Rahola té una llarga història que comença el 1848, a l’edifici de l’Institut Vell, al carrer de la Força, a tocar del call jueu i de la catedral. Fruit de la desamortització de Mendizábal, va néixer amb els fons de diferents monestirs, sobretot el de Sant Feliu de Guíxols, i uns 4.500 volums inicials. Recentment, entre el setembre del 2023 i el gener passat, la biblioteca gironina ha celebrat el 175è aniversari, al modern edifici que ocupa des de final del 2014 –quan també va adoptar el nom de Carles Rahola, intel·lectual afusellat el 1939 pels franquistes– al carrer Emili Grahit, a l’Eixample gironí: 7.000 metres quadrats de superfície útil que la converteixen en la biblioteca pública més gran de Catalunya, amb un fons d’aproximadament 250.000 documents. Entre la seu original i l’actual, la biblioteca va passar sis dècades (1951-2011) a l’antic hospici i actual Casa de Cultura de Girona.

Maria Àngels Prat Masferrer (Arbúcies, 1960) és la directora de la Carles Rahola des de principi del 2022, i no li queda molt en el càrrec perquè es jubilarà l’any vinent, després d’haver estat treballant –i estudiant, sempre estudiant– des dels 14 anys, tant a l’empresa privada com a l’administració pública. “Vaig estudiar història i m’interessava especialment l’arxivística, però també vaig fer empresarials”, explica, conscient que aquest doble perfil és força adient per al càrrec que ara ocupa: “Tenir una visió empresarial és imprescindible. Aquí fem molta gestió, tant pel que fa a l’edifici com al personal i el fons, perquè aquesta és una biblioteca patrimonial on tenim pergamins i incunables –el llibre més antic és una bíblia del segle XIII– i fem restauració preventiva abans de derivar les obres a tallers professionals. També fem molt de préstec interbibliotecari, sobretot en l’àmbit català –uns 19.000 documents anuals, tot i que ens en demanen molt més que no pas demanem–, i ens encarreguem del dipòsit legal provincial, així que aquí ens entra molt de fons i no donem l’abast.”

Prat va entrar com auxiliar a la biblioteca, abans de d’anar a la Central de Biblioteques de Girona i després al Servei de Biblioteques, a Barcelona, per reincorporar-se després a la Rahola. “Buscar l’equilibri entre la biblioteca patrimonial i la biblioteca pública és una feina molt intensa que no sempre es veu. Avui en dia, les biblioteques són centres culturals i espais de relació, més encara en un edifici com aquest en què tenim dos auditoris, una sala d’informàtica, una sala de formació, una sala de treball en grup i fins i tot un espai per escoltar discos de vinil, la sala 33 rpm”, explica aquesta gran melòmana, fan declarada de The Velvet Underground, Ella Fitzgerald i Mayte Martín, en aquest acollidor espai que va néixer de la voluntat d’alguns membres de l’equip –“tenim gent molt jove i proactiva”– per promoure-hi els llibres sobre música i altres iniciatives que compensin la devaluació del CD com a format de préstec.

En aquesta biblioteca, que rep una mitjana de 993 usuaris diaris –obre de dilluns a dissabte i, segons Prat, els demanen molt que obrin “tot el cap de setmana”–, hi ha molt de moviment: 14 clubs de lectura que “tenen molt d’èxit, amb moltes més dones en els de narrativa i alguns homes més quan es tracta de filosofia”, exposicions molt variades –ara mateix, una sobre l’escena musical valenciana– i una mostra del seu fons patrimonial, que es va renovant a l’espai La Perla, i la cessió d’espais gratuïta a entitats per fer-hi tota mena d’actes. Seu oficial del festival literari Mot, la Rahola col·labora també en altres iniciatives amb l’Institut d’Estudis Gironins, l’associació Filosofia, ara, la Universitat de Girona i entitats del barri. La gestió diària de la biblioteca no deixa a la seva directora gaire temps per llegir. Ja tindrà més temps per fer-ho quan es jubili.