l'entrevista
“Les arts de carrer tenen un mercat internacional”
Quins són els nous eixos de FiraTàrrega?
Promoció, estímul i estudi de les arts de carrer, tristament poc considerades, però on estan passant les coses més interessants. Treballem per dignificar el sector, que té uns condicionants diferents. L'estudi és estimular-les des de la base. A Catalunya hi ha un buit formatiu i estem intentant bastir un programa d'estudis de tercer cicle en què la persona que té coneixements sòlids en arts plàstiques, teatre, disseny o urbanisme pugui treballar aquest llenguatge. També en formació continuada. L'estímul vol dir que els professionals no sols participin en produccions liderades per la fira, sinó també transnacionals.
A través de la xarxa Meridians?
Liderem Meridians, on intervenen nou festivals de nou països europeus. Transac n'és el projecte i hi posem en contacte companyies experimentades amb artistes emergents per dimensionar-los. És més important que mai estar en contacte amb el sector en l'àmbit internacional per afrontar el mercat.
L'escena catalana està en condicions d'exportar?
El teatre català pensat per ser representat en espais no convencionals té un mercat claríssim en realitats econòmiques emergents. Volem ser un hub entre el que s'està fent a Llatinoamèrica, on hi ha interès pels nostres productes, i Europa. En el mercat català de vegades no es troba un lloc per a les produccions de carrer o en espais alternatius a les sales.
Per què?
Cal una mica de risc. Molts responsables de programacions pensen que cal tallar un carrer, posar-se en contacte amb aquella gent que té una casa, hi ha pocs diners, és difícil... Hem d'acostumar-nos a ser més creatius. Tàrrega és una ciutat que ho entén perfectament.
Enguany, la fira s'obre als tallers i els assajos al carrer.
Hi ha un gir radical. No sols per obrir més la fira a la ciutat, sinó, sobretot, al sector. A través del programa de suport a la creació oferim un espai perquè la professió es trobi i creï. En els assajos oberts, es provaran els espectacles abans d'estrenar-los davant del públic i els programadors. Un altre repte és el desplaçament d'espais, amb la nova Llotja.
Què en rebrà el públic?
Potenciarem els creadors que fan un discurs contemporani a través de la dansa, la performance i el circ. I a la sala, espectacles amb vocació internacional, de peces multipremiades, grans noms. No és un trencament, sinó un anar més enllà per expandir el mercat a través de la qualitat. A Catalunya, a les arts de carrer ens falta dramatúrgia, escriptura, concepte. Enguany, a la fira es veurà una selecció d'espectacles iberoamericans amb gran voluntat de discurs i un text brillant.
Com se supleixen les retallades?
S'ha de reflectir, però a la fira hem estat en crisi tota la vida. El programa de suport a la creació és una resposta a la crisi. Però cal anar en compte: fa anys que som al límit i no podem anar més enllà. La fira és negoci. El sector es troba per tancar una part de les programacions anuals. I també és una festa que, després de 31 anys, continua molt viva, perquè ja tenim un públic educadíssim. Qui no l'ha viscut no en pot parlar ni pot entendre el que s'esdevé a Tàrrega durant quatre dies.
