Empreses

Serradora Boix reestructura el negoci i aposta pel pèl·let

L'empresa, que té un 40% menys de producció, conservarà només el 16% de la societat francesa Bargues Bois sortida. Entra de ple al mercat dels biocombustibles

Només exporten subproductes com l'estella, útil per fabricar pasta de paper

“Tota l'expansió que vam fer fa vuit o deu anys ara hem de replegar-la. Hem passat uns anys volent mantenir la capacitat de producció en una situació adversa i hem perdut molts diners. Per tant, ens hem d'adaptar a la realitat del mercat actual i desfer-nos d'algunes coses.” Així és com Joan Boix, conseller delegat de Serradora Boix, justifica el replantejament que està duent a terme l'empresa berguedana.

Reflex del descens d'activitat econòmica general, la producció de Serradora Boix ha disminuït un 40% en els últims cinc anys i això els ha obligat a prendre algunes mesures. Una va ser l'acomiadament de 24 persones al gener, de manera que l'empresa es va quedar amb 110 treballadors entre les dues plantes de Puig-reig (la seu i el centre de Balars). Una altra va ser traslladar una part de la producció de palets d'Embalatges Faura (empresa de les Borges Blanques incorporada al grup de Serradora Boix el 1995) a la fàbrica principal de Puig-reig. “Allà hi deixem les mínimes produccions que s'han de fer per cobrir la zona, i per fer el clavat de palets i atendre millor els grans clients, traslladem la producció aquí, on som molt més eficients”, comenta Boix.

Una altra decisió que ha pres l'empresa, i que es farà efectiva abans d'acabar l'any, és cedir la gestió i la majoria d'accions que té de la serradora de fusta per a embalatge i construcció Bargues Bois a Limós (França). “Fins ara teníem el 68% d'accions però les cedim a una empresa francesa i nosaltres hi continuarem sent amb un 16%. Si hem d'abaixar la producció, quin sentit té tenir una serradora a França i portar la fusta cap aquí?”, es pregunta el conseller delegat de Serradora Boix. Aquesta empresa va adquirir la serradora del Llenguadoc-Rosselló el 2006, en un moment en què el dèficit de fusta a Catalunya obligava a comprar-ne grans quantitats a l'Estat francès.

Els canvis que afronta Serradora Boix pel que fa al seu producte principal (fusta serrada per fabricar embalatges, principalment palets) contrasta, però, amb les possibilitats que se li obren amb l'altre 50% de la seva producció: subproductes (escorça, estella i serradures) que serveixen de matèria primera per fer derivats com el pèl·let. L'extinció de Tradema, de Solsona, que comprava les serradures a totes les serradores de Catalunya per fabricar taulers aglomerats, ha esperonat Boix a buscar una sortida a les seves serradures. “El tancament d'aquesta fàbrica, coincidint amb el boom del consum de pèl·let, que cada any es dobla, ens ha encaminat a fabricar-ne”, argumenta Boix.

La producció de pèl·let de Serradora Boix va començar sent de 1.000 tones anuals, però no para de créixer: l'any passat en van fer 5.000 tones i aquest any passaran de les 20.000. Comercialitzat amb la marca Enerbio, el seu pèl·let es ven a tot Catalunya, tot i que no descarten distribuir-lo a zones properes al mercat català. “A mesura que vagi creixent la demanda interna ens anirem concentrant en el mercat d'aquí. De fet, el pèl·let és un producte local, dels nostres boscos, que serveix per escalfar les cases del nostre país i no haver de dependre tant del petroli”, argumenta Boix. Els subproductes representen un 20% de la facturació actual de Serradora Boix, que l'any passat va ser de 16,2 milions d'euros i que el 2013 serà un milió o un milió i mig menys.

El proveïment, de casa.

La principal font de proveïment de Serradora Boix és la gestió forestal de les finques, a més de la compra a propietaris privats i en subhastes. El 80% del seu proveïment el fan a les comarques de la Catalunya central: el Bages, el Berguedà, Osona, el Solsonès, el Ripollès, alguna cosa del Pallars... La gran paradoxa del sector, convertida en clam i queixa, és que havent-hi un excés de fusta als boscos catalans, només es fa una quarta part de la gestió forestal que s'hauria de fer i les serradores del país no disposen de prou matèria primera per competir en un mercat global. “La gent no entén que les aclarides són necessàries perquè els boscos creixin més i millor. Hi ha una por social generalitzada a tallar arbres”, opina Boix.

L'estabilitat del preu al qual es paga la fusta –menys de 50 euros la tona de mitjana– tampoc no engresca els propietaris forestals a vendre. “Tant de bo poguéssim pagar més i que els propietaris se sentissin incentivats a fer gestió forestal”, diu el conseller delegat d'una empresa que gasta 150.000 tones de fusta anuals (havien arribat fins a 200.000). Serradora Boix només utilitza fusta de pi –“perquè és la que hi ha més al país i la que ens va més bé per fer embalatges”– i, de forma puntual, fusta cremada (només durant els primers mesos després d'un incendi).

Gran concentració

Dins el sector de la primera transformació de la fusta, Serradora Boix representa un terç de la producció total de les serradores de Catalunya. Un altre terç, segons Boix, se'l reparteixen dues empreses (de Gironella i Santa Coloma de Farners), i l'altre terç inclouria 40 petites empreses més. Situada en un terreny de 15 hectàrees a Puig-reig, Serradora Boix té un centenar de clients, tot i que gairebé el 40% de les seves vendes es concentren en una desena de grans empreses. “Qualsevol cosa que es fabriqui es carrega en un palet”, recorda el conseller delegat.

Les vendes de Serradora Boix es fan exclusivament a Catalunya: “Fins ara, la capacitat de producció d'embalatges de les fàbriques locals era la meitat de la demanda que hi havia.” Per tant, de producte principal (fusta serrada i palets) de moment no en duen a l'estranger. “El que sí que exportem és estella per fer pasta de paper”, diu Boix. Fins aquest setembre, enguany han carregat nou vaixells, “tres o quatre cap a Turquia i els altres cinc o sis han anat per a unes papereres de Portugal”.

Serradora Boix va néixer com a empresa familiar i va obrir el primer centre, el de Balars (Puig-reig), el 1973. Avui la serradora disposa d'un soci minoritari (el grup portuguès Sonae) que té el 30% de la propietat.
Facturació
16,2 M€
Treballadors
110
Any de fundació
1973

Fusta per cremar a Itàlia

Els incendis de l'Empordà van provocar un augment de l'exportació de fusta triturada per cremar cap a Itàlia, on utilitzen la fusta de baixa qualitat provinent de Catalunya per fer electricitat. Aquí aquest ús no és viable, perquè la fusta surt massa cara, però a Itàlia, sí.

“El govern italià dóna importants primes, pagades amb diner públic, a les elèctriques perquè produeixin electricitat amb fusta. Aquesta és la distorsió: Itàlia pot pagar més per la fusta que tenim nosaltres al costat de casa que no pas el que puc pagar jo per serrar-la”, diu Boix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.