Líders en preus, no en riquesa

Si con­tras­tar infor­ma­ci­ons ajuda en la recerca de la veri­tat, cre­uar mag­ni­tuds dife­rents con­tri­bu­eix a rebai­xar els dub­tes sobre la vera­ci­tat de les estadísti­ques fre­des i a tren­car certs mites. Cata­lu­nya té les seves qua­tre demar­ca­ci­ons entre les 10 més cares de l’Estat: Bar­ce­lona i Girona ocu­pen el pri­mer i el segon lloc, i Lleida i Tar­ra­gona, el novè i el desè. En canvi, en el rànquing de renda fami­liar ajus­tada, és a dir, la que com­puta ren­des en espècie com els ser­veis públics sani­ta­ris i esco­lars, el Prin­ci­pat queda força per sota de la mit­jana en aquest top ten de ter­ri­to­ris.
Així es pot com­pro­var a l’última entrega del balanç econòmic regi­o­nal que periòdica­ment publica la Fun­dació Espa­nyola de les Cai­xes d’Estal­vis (Fun­cas), que, amb xifres cor­res­po­nents al 2006 i subs­crita pels experts en dis­tri­bució regi­o­nal de la riquesa a Espa­nya Julio Alcaide i el seu fill, Pablo, explica que, només Girona, amb un nivell 118,9 sobre el 100 atribuït a la mit­jana espa­nyola de renda ajus­tada es des­marca d’aquest con­trast.

Bar­ce­lona i Lleida, amb un nivell 102 totes dues, i encara més, Tar­ra­gona, amb 89,8, cauen del rànquing encapçalat per demar­ca­ci­ons con­si­de­ra­des cares i riques com les tres bas­ques: Bis­caia (132), Guipúscoa (121) i Àlaba (119,2), i fins i tot altres de més remo­tes, com Sòria, que al nivell 116, iguala Madrid.

D’aquesta manera, la demar­cació de Bar­ce­lona, que és un 9% més cara que la mit­jana espa­nyola, queda al lloc vint-i-quatrè de renda fami­liar ajus­tada, però el con­trast és encara més evi­dent en el cas de Tar­ra­gona, que, si és la desena demar­cació en preus alts, se situa en el lloc 43è (de 52 demar­ca­ci­ons).