Economia

Sense cap banc a prop

Un total de 133 municipis de l'Estat, amb 226.000 habitants, no disposen de cap oficina bancària

La xarxa de sucursals s'ha reduït més d'un 25% en els últims cinc anys a Catalunya

Els nous grups fusi­o­nats volen ara opti­mit­zar la xarxa comer­cial


El nom­bre d'ofi­ci­nes bancàries s'ha reduït de manera sig­ni­fi­ca­tiva a Cata­lu­nya en els últims anys. De les 8.200 sucur­sals ope­ra­ti­ves l'any 2008, s'ha pas­sat a menys de 6.000, és a dir, un 25% menys, segons dades del Banc d'Espa­nya. La rees­truc­tu­ració finan­cera deri­vada de la crisi no només ha com­por­tat la con­cen­tració dels grups ban­ca­ris en una dot­zena a tot el mer­cat espa­nyol, sinó també l'opti­mit­zació de les seves xar­xes, cosa que ha pro­vo­cat el tan­ca­ment d'aque­lles ofi­ci­nes menys ren­di­bles.

Bar­ris allu­nyats dels cen­tres urbans i muni­ci­pis petits són els que en patei­xen les con­seqüències més nega­ti­ves, en forma de dèficit en l'oferta finan­cera. “Hi ha sec­tors de la població que estan que­dant sense ser­veis finan­cers, un fet que les admi­nis­tra­ci­ons hau­rien de tenir en compte, perquè avui dia l'exclusió finan­cera pot deri­var en una exclusió social”, explica Sebastián Moreno, res­pon­sa­ble del sec­tor finan­cer de la Fede­ració de Ser­veis de la UGT. Una anàlisi d'aquest sin­di­cat con­clou que actu­al­ment 133 muni­ci­pis de l'Estat espa­nyol, que con­cen­tren 226.340 habi­tants, no dis­po­sen de cap ofi­cina bancària. Una dada que, mal­grat això, és supe­rior, perquè l'estudi només ha ana­lit­zat aquells muni­ci­pis de més de mil habi­tants. “El caràcter més social de les cai­xes d'estal­vis les por­tava en mol­tes oca­si­ons a cobrir aquest ser­vei defi­ci­tari, però ara tot això s'ha per­dut i només es té en compte la ren­di­bi­li­tat de les ofi­ci­nes”, diu Moreno.

Des de les enti­tats finan­ce­res, espe­ci­al­ment aque­lles ori­ginàries d'una caixa d'estal­vis, són cons­ci­ents d'aquesta man­cança i dels diver­sos pro­ble­mes que se'n poden deri­var. “A La Caixa sem­pre hem tan­cat les ofi­ci­nes amb poca acti­vi­tat, però també sem­pre hem bus­cat una alter­na­tiva per als nos­tres cli­ents”, asse­gu­ren por­ta­veus de Caixa Bank, i afe­gei­xen: “Tenim la xarxa d'ofi­ci­nes més gran de Cata­lu­nya i els ciu­ta­dans que lamen­ta­ble­ment no tenen una sucur­sal al seu propi muni­cipi poden acce­dir als nos­tres ser­veis fent curts des­plaçaments fins a loca­li­tats veïnes.”

La Caixa mira de dei­xar un cai­xer automàtic en els muni­ci­pis on no té més remei que tan­car l'ofi­cina i, així mateix, en els últims anys està poten­ci­ant la banca a través d'inter­net, un canal amb el qual es poden mini­mit­zar aques­tes insu­ficiències.

Desert ban­cari

Cata­lu­nya Caixa tan­carà en els pròxims mesos 134 sucur­sals per tot Cata­lu­nya, el 15% de la seva xarxa al país. Aquest fet pro­vo­carà que vint-i-tres muni­ci­pis cata­lans s'afe­gei­xin a la llista de loca­li­tats afec­ta­des pel desert ban­cari. Alguns exem­ples dels nous muni­ci­pis afec­tats són Aldo­ver (Baix Ebre), Ras­quera (Ribera d'Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Pera­fort (Tar­ra­gonès), Sant Ramon (Segarra) i els Prats de Rei (Anoia), tots amb una població de menys de mil habi­tants.

“És un fet que lamen­tem i que és pro­vo­cat pel model de con­cen­tració dis­se­nyat per les auto­ri­tats euro­pees i espa­nyo­les, que ens ha obli­gat a reduir la nos­tra xarxa”, asse­nyala un por­ta­veu de Cata­lu­nya Caixa. “Estem en con­tacte amb els ajun­ta­ments afec­tats –afe­geix el mateix por­ta­veu– per bus­car solu­ci­ons.”

D'aquesta manera, Cata­lu­nya Caixa espera arri­bar a acords amb alguns con­sis­to­ris per acon­se­guir la cessió d'un des­patx muni­ci­pal per aten­dre els cli­ents un dia per set­mana, encara que en altres casos pre­veu dei­xar un cai­xer automàtic per a les ope­ra­ci­ons més essen­ci­als. “Si és per con­trac­tar un pro­ducte d'estalvi, ens des­pla­cem a casa del cli­ent si convé”, asse­gu­ren des de l'enti­tat.

Oli­go­poli finan­cer

En tot cas, aquesta exclusió finan­cera ter­ri­to­rial no deixa de ser la punta de l'ice­berg d'una tendència crei­xent cap a una con­cen­tració finan­cera que podria enca­rir els cada cop més neces­sa­ris ser­veis ban­ca­ris. Si nom­bro­sos petits muni­ci­pis han vist com aquesta crisi s'empor­tava l'única ofi­cina bancària dis­po­ni­ble, molts més han expe­ri­men­tat una reducció de l'oferta que deixa al con­su­mi­dor menys opci­ons a l'hora de con­trac­tar els ser­veis finan­cers. I una oferta més reduïda obre la porta a un pos­si­ble aug­ment de tari­fes.

3,4
per cent dels municipis de l'Estat amb més de mil habitants no tenien cap oficina bancària l'any 2010.
134
oficines
tancarà Catalunya Caixa en els pròxims mesos, un fet que deixarà 23 municipis sense cap sucursal.
4,1
per cent dels municipis de l'Estat amb més de mil habitants estan afectats ara pel desert bancari, segons la UGT.
8.205
sucursals
de bancs i caixes d'estalvis hi havia al mercat català el 2008, mentre que avui n'hi ha 5.990.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia