Més col·laboració

Quan Joan Laporta aban­doni la pre­sidència del FC Bar­ce­lona serà recor­dat per mol­tes coses. Unes de posi­ti­ves i unes altres de nega­ti­ves. D'entre les posi­ti­ves sem­pre que­darà la seva lluita per era­di­car la violència del Camp Nou. Des que va acce­dir a la pre­sidència, ha man­tin­gut una cro­ada con­tra els vio­lents que ha tin­gut èxit pel que fa a l'absència de violència a la gra­de­ria de l'estadi blau­grana. No li ha tre­mo­lat el pols ni quan va estar a punt de ser agre­dit, ni quan va rebre ame­na­ces de mort a les por­tes del seu propi domi­cili ni quan s'ha vist obli­gat a moure's sem­pre amb escorta, com també la seva família. Els vio­lents ja no poden entrar al Camp Nou, però con­ti­nuen tacant els colors i el nom del Barça quan l'equip blau­grana juga com a visi­tant. Ho van fer a Montjuïc, dimarts pas­sat a Munic i també ho han fet en altres esta­dis i ciu­tats. En això, el Barça poca cosa hi pot fer. Després del que va pas­sar a Munic, ha tre­ba­llat per saber com els vio­lents acon­se­guei­xen les entra­des, però el club no pot impe­dir que cap d'aquests indi­vi­dus viatgi. Neces­sita la col·labo­ració de l'admi­nis­tració per impe­dir, per exem­ple, que viatgi algú con­dem­nat per assas­si­nat que acaba de sor­tir de la presó.