La setmana dels comuns

Podria semblar, amb tanta reunió amunt i avall, que aquesta és la setmana de la data i la pregunta. A mi em sembla que no. A mi em sembla que aquesta setmana és la d’aclarir les coses definitivament. Qui és a un costat i qui és a l’altre. Qui creu de veritat que a Catalunya s’ha de fer un referèndum i qui no. A Madrid, ja ho van veure ahir, Pedro Sánchez (quina sorpresa!) ja ha fet allò que a la capital espanyola en diuen rendir pleitesía i s’ha posat a disposició de Rajoy en la defensa de la legalitat i la Constitució espanyola, que això ara mateix no vol dir res més que estar en contra del “referèndum il·legal de Puigdemont”. El PP i el PSOE, doncs, o el PSOE i el PP, que en aquest tema tanto monta, monta tanto, junts i a l’una, que com deia Josep Pla en segons quins temes el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. I mentre Soraya ahir tornava a fer el ridícul dient que “Puigdemont vol fer un referèndum en comptes d’escoltar els catalans” (aturin-se i llegeixin-se-la amb calma, aquesta frase), a Catalunya se celebrava la famosa cimera de partits. Per què? Per aclarir posicions. Els partits assistents a la trobada, que no eren pocs (PDeCAT, ERC, CUP, MES, Demòcrates i Podem), van ser clars i contundents en la defensa del referèndum, com ho van ser el cap de setmana passat l’AMI, l’ANC i Òmnium, i suposo que també l’ACM, que els vaig trobar a faltar. Qui no era ahir a la cimera? Els comuns. Per això dic que aquesta és la setmana dels comuns. La setmana en què queden retratats. La CSQP de Rabell i Coscubiela ja s’intueix que haurà de canviar el nom i dir-se CNQNP, perquè del “sí que es pot” cada cop són més del “no que no es pot”. I mentre Dante Fachín parla de referèndum unilateral si és necessari (aquí cadascú juga la seva partida), els comuns de Xavier Domènech i d’Ada Colau (els Catalunya en Comú) continuen fent la puta i la Ramoneta. Un dia excusant-se en una cosa, un dia en una altra. Però no es mullen. I els arriba l’hora. Què faran quan el govern digui la data i la pregunta? Aquesta és la gran revolució que ens proposen els comuns? Amagar el cap sota l’ala i comprar els arguments del PP i el PSOE de respecte a la Constitució?