Ignorant el rei

Abans no m’arribi la querella de la fiscalia, deixeu-me aclarir que el primer mot del títol d’aquesta columna no és un adjectiu qualificatiu, sinó un verb que descriu l’acció executada per la gent d’aquest país durant la visita reial d’aquest dijous a Barcelona. El divorci entre la gran majoria del poble de Catalunya i el Borbó és ja irreversible i definitiu. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió, el 75,9% dels catalans rebutgen el rei i la monarquia. És més, la situació ha evolucionat de rebutjar cada visita reial amb protestes i manifestacions, a ignorar completament la presència del rei al nostre país. Dijous el cap de l’Estat va presidir un sopar a Barcelona, i la reacció popular va ser nul·la. Ni protestes ni crits. Res de res. Ni tan sols s’ha respost a la provocació innecessària de tancar el Museu Nacional d’Art de Catalunya durant tot el dia “per motius de seguretat”. Res. Ni cas. És molt significatiu i potser és més dur que la protesta. El Borbó va respondre amb la mateixa moneda, tot s’ha de dir. Es va dedicar a rebre en audiència els seus acòlits més fidels i va ignorar completament el 75% esmentat. Cap gest, cap esforç, cap empatia.

Mentrestant, a la mateixa hora, l’Espai Endesa de Barcelona acollia la 19a edició de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català. Allà sí que hi era tothom: les màximes autoritats del país –amb excepció del president Torra, que va haver de delegar a última hora en el vicepresident Aragonès amb motiu del trist incendi del sud del país– i els referents més importants de la política, la cultura i els mitjans de comunicació, participant activament en la gala anual dels editors de revistes i mitjans digitals de Catalunya. Una imatge molt potent que es produïa en el mateix moment que el rei sopava amb els seus súbdits més lleials, ignorat per la immensa majoria de la societat catalana. Potser encara no veiem la llum de la llibertat al final del túnel, però s’estan produint senyals de desconnexió molt importants que ens omplen d’esperança.