Qui mana, Sra. Llansana?
En el seu article de diumenge passat a l’apartat “De set en set”, defineix les grans energètiques com a xantatgistes polítiques, pel fet d’amenaçar de retirar unes anunciades inversions en el seu sector. Jo ja hi estic d’acord, malgrat que no em cregui tal amenaça. Aquest tipus d’empreses mai deixaran de fer inversions si prèviament no preveuen grans guanys; és a dir, gens creïbles per a ningú, aquestes amenaces, tot i que a posteriori els siguin d’utilitat per fer xantatge. Que els partits es barallin per aquesta qüestió sobta, ja que coneixen de sobres el tarannà d’aquestes SA (Sin Alma). Pel que li llegeixo, vostè baixa al terreny de les lamentacions pels costos que repercutiran en la ciutadania, la mitjana i la més feble, i té raó, però fa trampa: no s’està pas de responsabilitzar les “dretes” basca i catalana, només faltaria!... Les “esquerres” són les que en saben de tot plegat, ho hem prou vist amb els tristos partits, amb algun dels “líders” encimbellat per l’Esquerra, a la Generalitat de Catalunya. Com a mostra d’ara mateix, i gràcies a l’estratègia esquerrana, tenim el que tenim a la presidència de la Generalitat promocionant l’oli forà, en espera, però, de sorprenents noves representacions. Quanta matèria gris s’acumula en les esquerres. Valga’m Déu!, de què i de qui es queixa, Sra. Llansana?