Corrent de desconfiança

La casualitat ha volgut que França i Alemanya, el motor de la Unió Europea, acabin l’any sumides en una crisi econòmica i, sobretot, política i de confiança. A Berlín, després del col·lapse del govern tripartit, el canceller Scholz es prepara ja per a unes eleccions anticipades, a les quals concorrerà molt debilitat. I a París, el daltabaix provocat per Macron al juny quan, en una jugada de pòquer, va decidir avançar les legislatives per frenar el pas de Le Pen, continua sense encarrilar-se. L’economia alemanya perd pistonada mentre veu alterat el seu model tradicional exportador basat en l’energia barata, i la francesa s’ofega pel pes del deute. Però el que ho fa tot més inestable és la incapacitat dels dirigents per trencar el bloqueig. Scholz no ha trobat la manera de sincronitzar el semàfor del govern federal (el verd, groc i vermell representatius dels tres partits aliats al poder) i Macron ha menyspreat la voluntat popular incomplint el principi elemental d’encarregar formar govern al bloc guanyador dels comicis. Sota les crisis conjunturals, hi ha el corrent des desconfiança que fa més profund el fossar que separa la ciutadania de la classe dirigent. Fa un segle, aquest corrent va aplanar el camí als que es presenten amb solucions totalitàries.