El porc a Osona

Sota el lema “Dijous llarder i el cap de setmana també”, Vic ha acollit durant quatre dies activitats gastronòmiques i culturals al voltant de l’embotit, la botifarra i el porcí. Penso que si l’objectiu de l’eslògan és fer visible la importància del món del porc, caldria ampliar l’ambició intel·lectual de la proposta. L’Ajuntament podria parar atenció en la valuosa col·lecció de l’investigador Francesc Farrés i Malian que fa un recorregut de 34 milions d’anys d’història sobre el porc a Osona, per fer-ne una publicació. Hi és tot: des de les petjades fòssils de l’entelodon fins a les llonganisses d’avui.

El porc en la paleontologia, en relació amb l’home prehistòric i en la societat industrial moderna. El discurs de Farrés enllaça els tres conceptes gràcies a les seves rigoroses recerques tant en fòssils com en fotografia històrica de Vic, dos terrenys allunyadíssims en el temps, però que domina amb expertesa. L’Institut Català de Paleontologia destaca, en un informe, que Farrés va fer grans aportacions en la icnologia i que no hi ha a la península Ibèrica cap museu amb una col·lecció d’icnofòssils tan completa com la seva. A més, és autor de llibres com Història de la fotografia a la ciutat de Vic o Fotografia històrica de Vic i coautor de La llonganissa de Vic amb Néstor Luján, Joan Barril i d’altres.

Farrés desitja que parlant amb El Punt Avui “s’obri el meló”, de veritat i “per primer cop”, del “context” de la seva idea, gestada en una exposició el 2018 al Museu d’Art de la Pell. Una possible edició sobre la història del porc a Osona s’iniciaria amb l’entelodon, mamífer que no és ascendent dels porcs actuals —la ciència el situa més a prop de l’hipopòtam— però que té una morfologia porcina, semblant a un porc ferotge. Més endavant, el senglar (Sus scrofa) apareix amb l’home prehistòric; els seus ullals són fetitxes del neolític i és un símbol dels ibers en les tribus ausetanes. Si saltem fins al porc domèstic dels últims segles, el testimoni gràfic inclou l’engreix, la matança, els mercats, la indústria o l’arribada del porc amb ferrocarril. I més.

La investigació sobre els porcs de Farrés és una part petita d’una obra ingent, plasmada en una col·lecció fascinant de milers de fòssils i que té el registre amb més diversitat de tortugues marines de l’eocè del sud d’Europa. Amb 87 anys, Farrés fa un lustre que demana que aquest patrimoni se salvaguardi per sempre en un espai o museu que reconegui els seus estudis. Ha fet la petició al Departament de Cultura i al consistori sense rebre cap resposta; només elogis. Quan aquest enginyer geòleg, que compta amb publicacions internacionals, m’explicava tot això era dijous gras. Érem a casa seva, a la plaça Major de Vic. Mentrestant, a fora, al carrer, era una festa de gent. Els cuiners d’Osona Cuina rostien els porcs en una graella immensa. Quina trista paradoxa! La capital catalana del porc s’oblida de divulgar la recerca del vigatà Farrés, mentre convida xarcuters, gastrònoms i músics en tallers, àpats i actes.