Opinió

Ambaixades (I)

La marxa enrere en les delegacions catalanes ens torna al nivell d'allò que no volem ser: unes províncies més d'Espanya

Les tro­pas naci­o­na­les, els seus mit­jans de comu­ni­cació, els arti­cu­lis­tes a sou i l'ajut de l'avant­guarda espa­nyola d'aquí, estan acon­se­guint els seus dar­rers obje­ti­vos mili­ta­res: posar fi a l'arqui­tec­tura ins­ti­tu­ci­o­nal exte­rior, bas­tida del 2007 al 2010. Els argu­ments per des­ba­lles­tar tot el cons­truït per donar visi­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal a Cata­lu­nya (eco­no­mia, cul­tura i per­so­na­li­tat naci­o­nal), de forma ins­ti­tu­ci­o­nal, són diver­sos. A més de la crisi, es diu que com que Espa­nya té repre­sen­tació exte­rior, és sobrer que en tin­gui Cata­lu­nya, per no dupli­car esforços. La fal·làcia és colos­sal. Jus­ta­ment, en temps de crisi, és quan cal sor­tir per fer-se conèixer i no espe­rar que de fora vin­dran a interes­sar-se, espontània­ment, pels nos­tres atrac­tius: pro­duc­tes, ser­veis, pai­satge, cul­tura, llen­gua, ini­ci­a­tiva empre­sa­rial, pos­si­bi­li­tats de negoci i inversió, soci­e­tat de valors, etc.

S'ha cons­ta­tat que l'acti­vi­tat econòmica és 14 punts supe­rior en aquells països on els governs tenen repre­sen­tació que no pas on no en tenen cap. Espa­nya ho ha entès tan bé que, els dar­rers anys, ha obert una vin­tena d'ambai­xa­des noves en dife­rents punts, àdhuc en llocs on gai­rebé no hi ha súbdits espa­nyols, ambai­xa­des que també paguem els cata­lans. Quan van mal dades, doncs, no es tracta de tan­car-se a casa, sinó d'obrir-se a fora. És d'il·lusos creure que Espa­nya ja ens repre­senta i dóna una imatge d'estat plu­ri­na­ci­o­nal i plu­ri­lingüístic, sinó ben al con­trari. La imatge és uni­forme i monolítica: una llen­gua, una cul­tura, una nació. Només cal entrar a la residència ofi­cial de qual­se­vol ambai­xa­dor per veure quina mena de lli­bres, i en quina llen­gua, tenen als seus pres­tat­ges.

Amb el que cos­tava la Mai­son de la Cata­logne a París en vam tenir prou per pagar les dele­ga­ci­ons de Cata­lu­nya a París, Berlín, Lon­dres i una part de la de Nova York. Més enda­vant va obrir-se Argen­tina, l'estat del món amb més cata­lans després de França, i amb res­pon­sa­bi­li­tat sobre Xile, Uru­guai, Para­guai i Bra­sil, un dels mer­cats més emer­gents. Ara el govern català, cedint a les pres­si­ons del PP, ha tan­cat Bue­nos Aires. Al cap­da­vant de cada dele­gació, on s'aple­ga­ven les dife­rents ofi­ci­nes exis­tents (Llull, Acc1ó, Turisme, ICIC, etc), hi havia un dele­gat i un adjunt. I punt. Això eren les dele­ga­ci­ons. El dele­gat tenia –ara se li ha tret– una funció política, ins­ti­tu­ci­o­nal, de repre­sen­tació de Cata­lu­nya davant les auto­ri­tats del país i el cos diplomàtic acre­di­tat a cada indret, direc­ta­ment, sense fil­tres ni dependències de ningú que no fos la Gene­ra­li­tat, per defen­sar millor els nos­tres interes­sos econòmics, cul­tu­rals i polítics.

No hi fa res que Extre­ma­dura tin­gui una magnífica –i lògica– seu a Lis­boa, o que Múrcia fos a Nova York abans que la dele­gació cata­lana. Elles no són un pro­blema per a l'Espa­nya uni­forme i que xucla de l'esforç fis­cal català. Nosal­tres, sí. I més quan els dele­gats ja tenien valuosíssims con­tac­tes amb el govern de cada país, els par­la­ments, els par­tits, les uni­ver­si­tats, els mit­jans de comu­ni­cació, les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als, sense obli­dar les rela­ci­ons flui­des amb els ambai­xa­dors dels dife­rents estats i la fami­li­a­rit­zació amb l'acti­vi­tat diplomàtica. En qua­tre anys, vam sig­nar 178 acords inter­na­ci­o­nals, som l'únic govern d'un país no sobirà que té una desena llarga de con­ve­nis sig­nats amb l'ONU i hem pogut par­lar dife­ren­ci­a­da­ment en reu­ni­ons inter­na­ci­o­nals. La reacció de la reacció era espe­ra­ble. El que no ho hau­ria d'haver estat és la de la Gene­ra­li­tat, des­mun­tant una obra començada, impres­cin­di­ble per a un país que figura que ha de fer una tran­sició naci­o­nal. La marxa enrere ja apa­reix com a incom­pren­si­ble davant els inter­lo­cu­tors inter­na­ci­o­nals que s'havia acon­se­guit d'obte­nir i ens torna al nivell d'allò que no volem ser: unes províncies més d'Espa­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.