I a més a més piscina

He estat quatre vegades dins d'una presó. Totes com a visitant a la qual li van mostrant dependències i explicant el funcionament intern. La primera entrada va ser a l'antiga presó de Figueres. Em va impressionar. Era un centre penitenciari d'estructura clàssica (aquella que tots tenim en el nostre imaginari): antiquada i plena de mancances. Em va deixar el cor petit i encongit. Hi vaig entrar amb en Javier Cercas i en Carles Monguilod. Ara fa tres setmanes vaig anar al nou CP Puig de les Basses amb el xef Joan Roca i, novament, amb el penalista de casa. La impressió va ser, sortosament, una altra. La nova presó té unes instal·lacions modèliques: cel·les dignes i adequades a les necessitats de les persones que hi han de viure, una cuina moderna i excel·lentment equipada, un gimnàs gran amb màquines de tot tipus, sales d'activitats laborals lluminoses i espaioses, patis comuns amplis, nets i agradables, i una sala d'actes estupenda que es va fer petita pels interns que varen anar a escoltar el prestigiós cuiner.

Parlant d'esforç, de constància, d'il·lusió i de treball en equip, el germà gran dels Roca va fer un repàs del creixement professional i personal de l'univers d'El Celler de Can Roca. La xerrada va agradar i, sortint, de tornada a la nostra lliure realitat, ja a dins del cotxe, vàrem estar tots d'acord que el grau de civilització d'un país es mesura visitant cementiris, hospitals i presons. Les nostres són ara modèliques i ens hauria de satisfer a tots que aquells individus que han de complir un deute amb la societat complint la pena imposada ho facin privats de llibertat però mantenint la seva dignitat.