El PP, atrapat

Diu Soraya Sáenz de Santamaría que, amb la voluntat de fer un referèndum, el govern català ha anat a parar a un carreró sense sortida. I que la promesa que Junts pel Sí i la CUP van fer als catalans a les urnes el 27-S no es complirà. El temps ho dirà. Ara per ara, però, si hi ha algú que està atrapat, aquest és l’executiu del PP. Confiats que el Tribunal Constitucional i els jutjats li farien la feina feixuga, els de Mariano Rajoy semblen haver-se despertat. S’adonen que la còmoda via judicial no és efectiva per frenar el procés sobiranista i que, si en el tram final cap al referèndum previst per a la tardor volen aturar alguna cosa, seran ells els que s’hauran d’embrutar. És just el que han intentat evitar els darrers cinc anys. La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, assegurava fa uns dies que el govern estatal farà tot el que calgui perquè no hi hagi urnes a Catalunya. “De cartró, de vidre o del que sigui”, garantia en un missatge adreçat als seus. Són precisament declaracions com aquesta les que acorralen els populars. El compromís que no permetran la consulta els assetja. La negativa repetida una i mil vegades, arribat aquest punt, amb la via del diàleg taponada, els obliga a actuar. I què farà el PP per impedir-la en ple segle XXI i en el marc de la Unió Europea? És el gran interrogant. Perquè una cosa està clara, si celebrar un referèndum unilateral és molt complicat, impossibilitar-lo s’albira encara més difícil.