4.946.788,16 euros

Prop de cinc milions d’euros de multa (perquè això és una multa, diguin el que diguin, i no pas un retorn dels diners). Aquest és el preu que hauran de pagar els organitzadors del 9-N del 2014, aquella consulta en què tots plegats vam assajar això de desobeir l’Estat i en què jo –i probablement vostè– vam participar. Una condemna espectacular, injusta, que sona a venjança i que recau sobre unes persones que s’hi van jugar no només la inhabilitació (que no és un preu menor, perquè per a alguns d’ells els ha representat deixar la política activa), sinó el patrimoni personal. “És una aberració jurídica”, deien ahir els condemnats en un comunicat. “I una aberració política”, hi afegia l’expresident Artur Mas. “I una aberració moral”, hi afegeixo jo. Perquè és indignant el que està fent l’Estat en aquest cas. El Suprem no va trobar que Homs hagués malversat diners i el TSJC no va trobar tampoc que ho haguessin fet ni Mas ni Ortega ni Rigau. Però, tot i això –¡Ahora van a ver!–, el Tribunal de Comptes els condemna a pagar, solidàriament, 4,9 milions d’euros. Vostès s’han parat a comptar què són 4,9 milions d’euros? Doncs això, el patrimoni personal de molts d’ells, perquè les aportacions de l’ANC com a fiança –les de vostè i jo– van fer curt. I això és el que buscaven. Fer mal. L’A por ellos! del 9-N, que és aquesta sentència, és molt gros. I com que ara encara estem paint les peticions de condemnes per als presos de l’1-O, correm el perill de no adonar-nos del que representa aquesta sentència. Van voler deixar fora de joc Mas –en aquest cas, no ens enganyem, la CUP també hi va col·laborar–, Homs, Rigau i Ortega, i ara hi volen deixar també els altres condemnats que mai citem però que també hi són: Jordi Vilajoana, Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès i Teresa Prohias. Aquests, senyors meus, s’hi van jugar la inhabilitació i, ara ja ho sabem, el patrimoni personal. Aquest és l’Estat que tenim, el de l’A por ellos. I els ellos som nosaltres, començant pels que vam votar ja no l’1-O sinó el 9-N. És per això que aquesta sentència no es pot acceptar. Perquè també va en contra de vostè.