El procés, minut a minut

Ho sabien tot. L’Estat espanyol estava al cas, minut a minut, de tots i cadascun dels moviments que feien, o que es plantejaven fer, el conjunt del primer i el segon nivell de presa de decisions del moviment independentista. Un espionatge massiu i acumulat durant anys que ha estat utilitzat –i que deu continuar sent-ho a hores d’ara– de la mateixa manera i amb els mateixos objectius, al marge de si governava el PP o el PSOE i amb el coneixement i l’autorització de governants i alts funcionaris. La realitat és aquesta.

Això vol dir que mai no han tingut cap intenció de negociar res, ni Rajoy ni Sánchez. La decisió d’estat va ser organitzar un atac propagandístic ferotge contra l’independentisme, amb l’objectiu de crear una minoria unionista de bloqueig a Catalunya i, simultàniament, connotar el moviment com una maniobra il·legítima, corrupta i antidemocràtica de cara a l’opinió pública de l’Espanya espanyola. D’aquesta manera la segona fase, basada en la repressió indiscriminada i les represàlies policials, judicials i polítiques, podria aplicar-se sense cap escrúpol des de Madrid. La pel·lícula tenia un guió i uns guionistes que conduïen l’acció cap al final desitjat. Això és el que hi ha hagut. No hi ha error de càlcul possible quan els que han pres les decisions han disposat d’un informe, diari i detallat, de tot el que estava passant a Catalunya. Un cop sabut això, val la pena revisar la innocència d’algunes anàlisis que ha fet l’independentisme i la puerilitat d’algunes estratègies que estaven derrotades des del moment en què se’n començava a parlar.

Tot plegat, l’emergència de l’espionatge de Pegasus és el bany de realisme definitiu que demostra que no és possible, alhora, una Catalunya espanyola i democràtica. I, per si encara calgués, que una hipotètica negociació amb Madrid és molt menys realista que la independència.