Problemes que no afloren
La situació és més greu del que sembla, fins i tot dramàtica per a molta gent que no troba aquell medicament que necessita per la senzilla raó que ja no hi és, que l’han deixat de fer o l’han deixat de distribuir. La cara que et queda quan vas a la farmàcia de sempre –la de Sant Gregori en el meu cas– i demanes aquella medecina que fa anys que et permet tenir controlada una malaltia crònica i et diuen que no, que no la tenen i que no la tindran més, és la de la impotència, el desengany, la ràbia o la incomprensió. Aleshores, no hi ha cap més remei que trucar al metge i buscar alternatives de vegades estranyes, com per exemple haver de prendre dos o tres medicaments per aconseguir els mateixos efectes d’un de sol com fins ara, perquè no hi ha res al mercat que el pugui substituir amb idèntiques característiques. No ho sembla, però les farmàcies fa mesos que pateixen per la falta de medecines. Segons els metges, hi ha setmanes que desapareixen més de 700 medicaments de les distribuïdores i n’hi ha alguns, com ara els antibiòtics per a infants, que ja no es troben. Diuen que les causes són múltiples –manca de principis actius, falta d’embalatges o problemes de distribució–, però la qüestió és que els medicaments escassegen en ple segle XXI. Vivim en una societat que tendeix a normalitzar fàcilment situacions realment complexes i que haurien de ser intolerables, però preferim parlar del temps o dels problemes diaris de circulació que afrontar realitats que compliquen, i molt, la vida a les persones. Però, és clar, el grau de gravetat no deu ser el mateix. És més rellevant informar diàriament del caos a l’entrada de Barcelona que explicar quins medicaments ja no es trobaran, quan la manca d’aquella medecina genera tot de complicacions per a la persona que s’hi havia adaptat i aconseguit bons resultats després de mil provatures per trobar la fórmula que li resolgués o li mantingués controlats els seus problemes de salut? Mentre uns han de fer periòdicament un periple per diverses farmàcies per veure si encara tenen en estoc aquell medicament que necessiten, d’altres es llevaran tranquil·lament, escoltaran el temps que farà aquell dia i pensaran que en aquest país es viu de meravella, sense problemes greus. I mentre aquests problemes, que hi són, no aflorin públicament ni cap autoritat s’hi fiqui per mirar de resoldre’ls, seguirem sent feliços.
