Que tingueu sort!

Pot sem­blar una frase molt sen­zi­lla, però no ho és. Pot sem­blar que vul­gui can­tar una cançó, però tam­poc. Són tres parau­les dites de cor com a decla­ració de bones inten­ci­ons. Al mes de juny és habi­tual que l’estu­di­an­tat de quart curs, dels graus que la Uni­ver­si­tat de Girona ofe­reix, cele­brin la seva festa de gra­du­ació. Algu­nes facul­tats amb més entu­si­asme i dots orga­nit­za­tius que d’altres, però una nova pro­moció de cada espe­ci­a­li­tat es gra­dua i això s’ha de cele­brar, ja que és un moment vital que deixa, sens dubte, pet­jada emo­ci­o­nal. Han pas­sat uns anys des que van viure aquell difícil moment amb pen­sa­ments que pas­se­ja­ven per les seves ments i que a vega­des eren com­ple­ta­ment opo­sats a allò que volia la seva família. També emo­ci­ons que ana­ven des­per­tant men­tre visu­a­lit­za­ven el seu futur desit­jat. Aquesta seqüència de pen­sa­ments i emo­ci­ons van con­fi­gu­rar la decisió que en la festa de gra­du­ació com­pleix la satis­facció d’haver-hi arri­bat. Elles bus­quen un out­fit ele­gant i sen­sual, sovint amb ves­tits llargs, d’un mateix color, amb un tall al cos­tat dret per dei­xar entre­veure la cama o amb un escot generós a l’esquena, que per­met també posar-hi un colla­ret sin­gu­lar d’aquells que dis­se­nya la Roser Martínez. Ells solen com­prar-se la pri­mera ame­ri­cana, i alguns fins i tot la pri­mera cor­bata, cami­nen i par­len dife­rent, els puja l’auto­es­tima; m’encan­ten, sem­bla que de cop s’hagin fet més grans i res­pon­sa­bles.

Demà la Facul­tat de Turisme es posa de gala i m’entu­si­asma la idea de veure’ls. Se’m bar­reja una doble sen­sació perquè sento aque­lla emoció de la nostàlgia de quan estava també a punt d’aca­bar els meus estu­dis uni­ver­si­ta­ris amb una mun­ta­nya de som­nis per fer rea­li­tat, amb l’emoció de la sor­presa i el sen­ti­ment d’orgull d’aquesta nova gene­ració que ha de lide­rar el món i que ja ens està ense­nyant que una altra manera de viure és pos­si­ble. Si el lle­gat més gran que li podem donar a les per­so­nes que esti­mem és el nos­tre temps i la nos­tra atenció, aposto per guiar aquest nou talent que entra en el mer­cat labo­ral a ser les per­so­nes que real­ment volen ser i a per­se­guir els seus som­nis.