L’accident

Ara que els motors de la fórmula 1 ja no branden pel passeig de Gràcia de Barcelona, les coses tornen a lloc, i els conductors tornarem a la rutina. Deixeu-me que us situï en l’accident de l’autobús que el 16 de febrer del 2012 duia un grup d’escolars palestins d’excursió entre els quals hi anava Milad, el fill de 5 anys de l’Abed Salama. És la història que emmarca el llibre del nord-americà establert a Israel, Un dia a la vida de l’Abed Salama, anatomia d’una tragèdia a Jerusalem, l’últim premi Pulitzer que ha editat Periscopi en català.

El llibre que repassa el patiment quotidià dels palestins i l’evolució d’aquest conflicte amb exilis, intifades, i acords com els d’Oslo, corrupció, i partits polítics, i que combina el drama d’aquest accident i la recerca d’un pare enmig de controls militars i policials, de la deshumanització a cada gest i racó. I enmig d’això, la vida, el desig, el desamor, els casaments i divorcis, el mur, la incertesa, la por.

La desfeta que veiem en grau superlatiu ara mateix en plena guerra a Gaza té una altra cara en el dia a dia de milers de palestins tractats com bèsties de càrrega, amb passaports de colors que els classifiquen, amb carreteres només per als colons a Cisjordània, que els militars qualifiquen les carreteres de l’apartheid. Amb aquests més de 700.000 palestins que han passat per les presons des de l’inici de l’ocupació israeliana, un 40% de la població masculina, moltes vegades canalla, adolescents que queden marcats per vida, sense judici, ni defensa possible.

I tot això agafa cos en forma d’un reportatge que Nathan Thrall espera que contribueixi que aquest sistema de segregació acabi caient. Ell diu que potser no ho veurà, però que sí que ho veuran les seves filles. “Incapaços de veure el nostre impacte en allò que passa, titllem d’accident allò que és conseqüència dels nostres actes”, diu el filòsof Stanley Cavell, citat per Thrall. Caldrà repassar què fem malament i que acaba tenint impacte arreu, també a l’altra banda de mar.