La sala d’espera del reciclatge

La tardor del 2018, el Berguedà va fer un primer pas (que començava a ser una urgència) per capgirar un rànquing que, fins aleshores, feia avergonyir. La comarca s’havia acomodat com una de les que reciclaven pitjor de tot el país i, en poques setmanes, ho va revertir gràcies a un sistema, la recollida porta a porta, que va obligar la ciutadania a canviar radicalment els seus hàbits quotidians.

Abans del porta a porta, set de cada deu quilos d’escombraries acabaven als contenidors de rebuig que encara hi havia al carrer. Però en poc temps tots aquests contenidors van desaparèixer de la via pública. Els veïns dels nuclis més poblats de la comarca van rebre un calendari que indicava quina fracció se’ls recolliria a la porta de casa cada dia. Si no complies, l’endemà trobaries la teva bossa al mateix lloc, amb un gomet vermell. La implantació no va ser senzilla i va haver de suportar tota mena de crítiques, tan dures com esperades. Però les dades van ser clamorosament positives des del minut 1: la comarca va passar de la cua del rànquing al capdavant, i del 70% que acabava a l’abocador es va passar a només un 30%.

Però el gir de mitjó només es va produir als pobles del porta a porta. És a dir, en 12 dels 31 que hi ha al Berguedà. Als altres 19, els més petits, l’administració va agafar el compromís de desplegar-hi, més endavant, un nou sistema –en cap cas, el porta a porta– per empènyer els veïns a reciclar millor. Primer es van prometre illes tancades on cada veí podria accedir amb la seva banda magnètica, però la fórmula va anar evolucionant fins als contenidors intel·ligents.

El cas és que han passat sis anys i les paraules no s’han traduït en fets. La tardor del 2024 començarà amb els contenidors de rebuig oberts de bat a bat a la via pública dels pobles més petits. Això sí, amb la gestió del nou sistema de recollida adjudicada a una empresa. Els contenidors intel·ligents arribaran als pobles petits el primer trimestre del 2025. Sis anys i mig després d’aquella promesa.

L’empresa adjudicatària té mig any per explicar com serà la nova recollida i què haurà de fer cada família, a partir de l’any que ve, per llençar correctament la brossa que genera. I així, se saldarà un deute que s’evidenciava en les xifres: amb els números a la mà, Berga –amb porta a porta des del 2018– és un dels municipis de Catalunya que millor reciclen, i Fígols –a pocs quilòmetres, però amb el model convencional– és el punt del país amb pitjors registres. Cap càrrec electe no s’atreveix a assenyalar un municipi petit, per dolents que siguin els seus resultats, perquè arreu s’ha demostrat que si s’implanta un bon model, la ciutadania (o, com a mínim, la immensa majoria) respon. Això converteix l’administració en la principal responsable (no l’única) dels mals resultats. I més si es té en compte que el porta a porta també ha engendrat la figura del turista de residus, aquell que va al poble del costat a llençar la brossa perquè al seu no troba contenidors oberts. Res que, amb sis anys, no s’hagués pogut resoldre.