“Tirulirulirulí, tiruliruliruló”

“Avui és festa major!”, deia la lletra de la cançó de La Trinca. Aquest any, però, l'alegria que encomanava la tonada serà molt mesurada i aigualida, perquè hi ha molts pobles i ciutats que per culpa de la crisi i les retallades viuran una festa ben poc major, força magra. Més aviat semblarà la festa petita, i no pas aquella que abans feia llançar la casa per la finestra amb uns àpats esplèndids, permetia estrenar vestits, sabates i americanes, convidar tota la parentela i ballar i beure sense preocupacions. O si més no aparcar-les, perquè eren maldecaps que podien esperar a resoldre's després de la festa. Ara no. També és veritat que el llustre que tenien abans les festes majors s'ha anat perdent amb el pas del temps. Des de fa uns anys, qualsevol festa mínimament important ha agafat més volada. La festa major és un poble que es reuneix un cop l'any al voltant d'uns escenaris comuns fent unes activitats que tenen un gust i un so diferents perquè precisament es fan durant aquells dies i no són el mateix qualsevol altre dia. Les sardanes a la plaça, el vermut al cafè, l'ofici a l'església, el ball i el concert a l'envelat o al pavelló, les corredisses del correfoc pels carrers, l'enlluernament dels castells de foc des dels terrats... costums, tradicions que es renoven i es mantenen. Ara, però, com que tot s'aprima i no es pot matar tot el que és gras perquè ja no hi ha res per engreixar, ens demanen més sacrificis, també en la diversió, en l'oci. Si ens cal il·lusió i empenta, per què ens escatimen també la possibilitat de divertir-nos? Per què aquests tres o quatre dies han de ser tan magres? Quina diferència hi haurà entre un cap de setmana qualsevol i un de festa major? Si es desvirtuen les festes majors, què ens queda? No gastarem allò que no tenim, però no s'ha de perdre l'alegria de viure.

Som com som, i toquem de peus terra. Mirin, al programa de festes del meu poble sempre hi ha hagut un anunci d'una entitat bancària que no ha canviat mai l'eslògan: “Avui és festa major però demà continuarem treballant per vostè”. Passem-la bé sense perdre de vista la realitat.