La plaga dels especialistes

La vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga, en unes declaracions a la Revista de Girona, lamenta que en els estudis universitaris d'avui s'esmicolin algunes de les facultats tradicionals en múltiples branques: “Com que la física pura, la química pura, les lletres pures no venen el que fem, són motivacions: es canvien els noms de les coses i es fan assignatures que són para-química, parafísica...” És la plaga de l'especialització, denunciada pel professor Jordi Llovet en el llibre Adéu a la universitat: són molts els alumnes que estudien unes quantes disciplines completament esqueixades del saber general, i així es dóna el cas d'estudiants de filologia catalana que no han llegit mai Machado i de futurs filòlegs espanyols que no coneixen Riba, i d'alguns universitaris que, després d'aprovar moltes assignatures específiques, resulta que no saben res de res.

Per demostrar que el problema ve de lluny, Llovet cita l'humanista alemany Friedrich Schelling. Tot just encetat el segle XIX, ja deia que “en la preocupació pels estudis especialitzats es descura la cultura general” i que “per dedicar-se a sabers determinats s'ha perdut el saber per ell mateix”. O Bertrand Russell, per al qual l'educació superior del seu temps ja s'havia convertit “en un pur entreteniment per adquirir més habilitats”. O Schopenhauer, autor d'una frase lapidària: “Els talents de primer ordre mai no seran especialistes.”

Amb talent o sense, ara són els especialistes els qui tallen el bacallà, experts en una sola matèria i desentesos de la marxa del món. Quan els metges de capçalera van començar a anar de baixa en benefici dels especialistes, s'explicava l'acudit d'aquell pacient que anava a l'otorinolaringòleg perquè li feia mal l'orella esquerra i no el podia atendre perquè només era especialista de l'orella dreta. Doncs bé: ara llegeixo, en un titular d'un diari, que l'especialitat mèdica de la traumatologia “necessita una subespecialització”. Oscar Wilde ja deia que la naturalesa imita l'art, però encara no sabia que la realitat pot imitar l'acudit i superar la caricatura.