Divergim, senyor Rajoy

He sentit tota mena d'arguments al voltant de les manifestacions d'estudiants a València i a Barcelona. I m'agradaria fer-hi algunes precisions. Primera: si retallem els recursos dels estudiants (sobretot si la retallada és tan bèstia que hi ha alumnes que no tenen ni calefacció a les aules), és ben previsible que hi haurà manifestacions i aldarulls: protestes, en definitiva. Segona: que alguns mitjans només reflecteixin els moments més culpabilitzadors per als estudiants és el producte de dècades en què una majoria de mitjans han estat al servei del poder. Tercera: si analitzem els costos d'un alumne universitari, és cert que resulta caríssim; tanmateix, és evident que és molt més car prescindir de la investigació: el “que inventen ellos” és insostenible. Quarta: és cert que la universitat arrossega algunes disfuncions i que s'han d'estudiar per posar-hi remei; ara bé, no es pot renovar la universitat sense comptar amb la universitat mateixa; la retallada és una mesura unilateral i no prou justificada. I cinquena: és cert que hi ha esvalotadors professionals en totes les manifestacions; el que passa és que si un partit o un sindicat o un cos armat es manifesten, disposen d'un servei d'ordre eficaç i competent; els estudiants no tenen cap mena de servei d'ordre; és, diguem-ho un cop més, un dels sectors més vulnerables de la societat. I un dels més imprescindibles.

Dit això, també m'agradaria parlar de l'altre tema de la setmana: la “reunificació d'Espanya” –que tant s'assembla, almenys en el prefix, a “la Reconquista”–. Espanya vol liquidar les autonomies, i no és una mania de Rajoy ni un atac de nervis quan miren l'abisme que la senyora Merkel obre als seus peus; l'ensulsiada va començar amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Que ara Rajoy carregui els neulers del seu dèficit a les autonomies (que vol dir Catalunya) és un cas flagrant de deslleialtat, sobretot mentre demana rebaixes a Brussel·les. És Espanya qui vol posar fi les autonomies. I nosaltres, els catalans, també; ells, perquè volen unidad, i nosaltres, perquè volem la independència,