ERC i la tempesta perfecta
Ha passat una mica més de mig any des que Oriol Junqueras va ser escollit president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En sis mesos ha renovat el missatge, el partit i la imatge que n'arriba a la gent, raó per la qual totes les enquestes atorguen a la veterana formació un notable increment en la intenció de vot. Sense fer gaire soroll i sense els estirabots als quals el partit ens tenia acostumats, ERC recupera una part de l'espai perdut per culpa de la incoherència tàctica i la divisió fratricida. Però alerta: si és ben cert que sense fer enrenou ERC millorarà el seu resultat, també ho és que la cessió de l'agenda i el lideratge polítics exposa el partit als condicionants externs i el debilita a l'hora de reaccionar. Dit d'una altra manera: a ERC li anirà bé si no hi ha canvis en el panorama polític, però podria arribar a passar-ho molt malament si es desencadena una tempesta perfecta els elements de la qual ja es poden albirar.
Aquesta tempesta perfecta que podria congriar-se damunt la seu republicana del carrer Calàbria seria el resultat de la conjugació de tres factors. El primer es va començar a materialitzar fa menys de quinze dies, quan CDC va formalitzar el seu llarg gir sobiranista amb l'aprovació de l'Estat propi com a objectiu polític. Evidentment, la consecució o no del pacte fiscal amb el govern espanyol tindrà un efecte determinant en la velocitat que adoptarà el vaixell convergent per arribar a Ítaca, però això no treu que amb tota probabilitat CiU es presentarà a les properes eleccions com una organització sobiranista i en farà bandera.
El segon integrant d'aquesta tamborinada és, a hores d'ara, el més previsible de tots. Si ERC no amplia la seva política d'aliances, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) es presentarà a les eleccions. En aquesta ocasió no tindrà gens fàcil aconseguir representació parlamentària perquè ja no tindrà l'efecte Laporta, però sí que recollirà inevitablement una massa de vots que dividirà l'electorat independentista. No és cap secret que SI està més que disposada a integrar-se en una coalició independentista àmplia, de manera que només un gest per part d'Oriol Junqueras podria avortar aquest escenari.
El tercer element de la tempesta perfecta és, sens dubte, el més imprevisible de tots perquè està en mans d'una assemblea de l'esquerra independentista, de les quals hom sap com s'hi entra però mai com se'n surt. Si la CUP es presenta a les properes eleccions al Parlament de Catalunya ERC tindrà un problema. I si el cap de llista és una persona amb ganxo entre el jovent, com pugui ser Francesc Ribera, Titot, aquest problema encara serà més gros perquè una part no negligible dels votants més joves d'ERC fàcilment podria canviar d'opció. No són contes a la vora del foc: en aquells indrets on la CUP ha obtingut els seus millors resultats el partit republicà ha quedat escombrat de les institucions.
ERC no desapareixerà del Parlament de Catalunya encara que es desencadeni aquesta tempesta perfecta, però podria quedar bloquejada sota un minso sostre electoral. Catalunya necessita una important força sobiranista d'esquerres perquè un procés sobiranista seriós requerirà la concurrència de la majoria social. El gir sobiranista definitiu de CDC cobreix la part que va del centre fins a la dreta. Algú haurà d'ocupar el flanc de l'esquerra i això és difícilment assolible sense acció política. Com deia William Shedd: “Un vaixell està més segur al port, però no és per això que va ser construït.”
