Les tisores del senyor Wert

El senyor José Ignacio Wert era un assidu de les tertúlies polítiques de la Cuatro. Contingut amb prou feines per l'enyorada Concha García Campoy, pontificava i discutia amb aires de suficiència i un toc d'extravagància. Ascendit inesperadament a ministre de Cultura, es va fer notar de seguida pels seus estirabots i ha acabat revelant-se com l'autèntic botxí del tresor que tenia encomanat i que estava obligat a guardar i a protegir.

El primer cop de destral va ser l'increment de l'IVA cultural, del 8% al 21%. Xavier Antich ho ha dit sense embuts a La Vanguardia, es tracta d'un “IVA de mort”. Potser no era casual que l'increment tributari per a l'accés al teatre, al cinema, als concerts i a d'altres béns culturals fos idèntic a l'aplicat als serveis funeraris: assistir a un espectacle, visitar un museu o morir-se eren actes sotmesos a un idèntic augment de contribució; s'apujaven igual la contemplació voluntària d'un fet cultural i la conducció obligatòria a un tanatori. I és que la mesura comportarà, en efecte, la mort de molts locals, la defunció de moltes companyies, la dissolució de molts grups, la desaparició de moltes empreses productores o promotores.

La destralada definitiva ha arribat amb els pressupostos de l'Estat, contemplats amb estupor pel govern català, que té transferida la cultura com a competència exclusiva. Retallades dràstiques, entre el 27% i el 50%, als ajuts, als ajuts a les grans institucions culturals (Liceu, Palau de la Música, Teatre Lliure, MNAC, MACBA, Fundació Miró) i als arxius, biblioteques, serveis de patrimoni...

L'accés a la cultura és un dret universalment reconegut i tots els estats europeus malden per emparar-lo i no perjudicar-lo. No hauria de fer el mateix, aquí, el ministeri del ram? Hi ha una frase coneguda del dramaturg nazi Hanns Johst, atribuïda sovint a Hermann Göring: “Cada vegada que sento la paraula cultura, em poso la mà a la pistola.” El pompós ministre Wert en podria dir una de semblant: “Cada cop que sento la paraula cultura, me'n vaig a buscar les tisores.” Aquesta segona versió sembla més suau però no ens enganyem: amb unes tisores també es pot matar.