Camil Ros defensa que els sindicats feien costat a l’ANC i Òmnium en fer crides a la “mobilització pacífica” el 20-S

El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha defensat al Tribunal Suprem que tant el seu sindicat com CCOO van fer com Òmnium i ANC el 20 de setembre i van fer crides a la mobilització “pacífica i no violenta” i van demanar l’alliberament dels detinguts per considerar que l’actuació judicial era “desproporcionada”.

Ros ha recordat que va participar en la roda de premsa que van organitzar diferents entitats el migdia del 20 de setembre a la plaça de Sant Jaume i i també a la mobilització de l’endemà davant del TSJC. I ha negat que en cap cas es busqués impedir l’acció de la policia judicial i ho ha comparat amb una vaga general. “Era una mobilització que podem fer quan hi ha vaga general amb piquets davant les empreses però en cap moment es pretenia interrompre la feina de la policia i els actors judicials però sí protestar perquè enteníem que les mesures eren desproporcionades”, ha remarcat.

La defensa de Cuixart –exercida per Marina Roig– ha intentat demostrar que el sindicat UGT també va emprendre accions similars a les que van fer ANC i Òmnium davant els registres del 20 de setembre. En aquest sentit, ha preguntat al màxim responsable a Catalunya, Camil Ros, si van fer crides a la mobilització i ha reconegut que sí, que el sindicat havia fet tuits cridant a la mobilització “pacífica”.

Ros ha explicat que aquella mateixa nit es va “gestar” la creació de la plataforma Taula per la democràcia, on formaven part diferents entitats, entre elles l’ANC, Òmnium i els dos sindicats. I que sota el paraigua d’aquesta plataforma van convocar l’Aturada de país del 3 d’octubre, que també ha dit que es va desenvolupar sense incidents. “La gent estava alegre i de manera festiva protestant al carrer”, ha afirmat. I també ha reconegut que la UGT era membre del Pacte nacional pel referèndum.

Per la seva banda, el secretari general de la UGT a Espanya i exsecretari general de l’organització a Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha declarat que els serveis mínims que es van establir per a la vaga del dia 3 d’octubre del 2017 –que el seu sindicat no va convocar– es van ajustar “plenament” als “acords en fred”. Es tracta d’acords signats els anys 2005 i 2008 entre sindicats, patronals i Govern en un moment sense conflicte perquè es va constatar que era “difícil” arribar a acords per establir serveis mínims quan hi havia convocada una vaga. “S’ha de tenir en compte que no sempre han tingut els mateixos serveis mínims, però estan plenament dins dels acords signats en el seu moment”, ha assegurat.