Maduro mobilitza els seus seguidors a Caracas contra el bloqueig dels EUA

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, es mostra fort al carrer. Davant les sancions econòmiques imposades dilluns per l’administració nord-americana, que inclouen el bloqueig de tots els actius de l’Estat veneçolà als Estats Units, el règim va exhibir ahir la capacitat de mobilització que encara té. La crisi econòmica té efectes devastadors entre la població, però tot i això el suport a Maduro es manté. “La nostra fèrria resistència i capacitat de lluita és la clau per fer front a les agressions criminals de l’imperialisme, la dreta nacional i internacional”, va escriure el president Maduro a Twitter, mentre els seus seguidors es congregaven a Caracas i altres ciutats de l’interior del país per donar-li suport.

Maduro utilitza estratègies de guerra. Davant l’atac extern, uneix els seus. La marxa d’ahir va recórrer dos quilòmetres pel centre de Caracas fins al panteó on descansen les restes de Simón Bolívar, heroi de la independència. Tot un símbol.

El president dels EUA, Donald Trump, va donar el cop previ amb les més dures sancions econòmiques a un país occidental en 30 anys. A partir d’ara, el govern de Veneçuela no podrà disposar dels seus actius als Estats Units i, el que encara és més greu, les empreses d’aquest país no podran fer negocis amb el règim de Maduro.

John Bolton, l’assessor de seguretat de Trump, va anar més enllà i va advertir que les restriccions també afecten empreses estrangeres, que podran ser sancionades. Aquest punt va ser un tret directe a la Xina i Rússia, els dos grans aliats del règim veneçolà. “Estem enviant un senyal a terceres parts que vulguin fer negocis amb el règim de Maduro: siguin cauteloses. No fa falta arriscar els seus interessos econòmics als Estats Units per donar suport a un règim corrupte que es mor”, va advertir Bolton des de Lima (Perú), on representants de 59 països van participar en la Conferència Internacional per la Democràcia a Veneçuela.

La Casa Blanca ha posat Veneçuela a l’altura de Corea del Nord, Cuba o Síria. La intenció de Trump és que la crisi econòmica es torni tan insuportable que siguin els mateixos veneçolans els qui destitueixin Maduro. La gran aposta de Washington és que al capdavant d’aquest moviment hi hagi Juan Guaidó, el president de l’Assemblea Nacional autoproclamat president en funcions del país el 10 de gener passat. Aquell dia, l’oposició al règim chavista va declarar Maduro “usurpador” del poder, en considerar que les eleccions que li van donar un segon mandat havia estat fraudulentes. Guaidó ha sumat des d’aleshores el suport internacional, però no ha aconseguit encara la convocatòria d’eleccions anticipades com pretén.

Les sancions de Trump posen més pressió a Maduro, en uns moments en què la crisi fa estralls entre la població. A les constants apagades de llum, s’hi sumen la falta d’aliments i la destrucció de la moneda local, el bolívar, que per a les transaccions del dia a dia ha estat substituït pel dòlar.

L’èxode de veneçolans és incessant: les Nacions Unides calculen que cap a final d’any haurien abandonat el país més de cinc milions de persones. Per Maduro, tot forma part d’un pla macabre orquestrat per “l’imperialisme ianqui”. L’única opció, aleshores, és resistir amb el suport dels militars. Mentrestant, intenta exhibir fortalesa.