El Suprem desautoritza de nou Bush per Guantánamo

Els presoners de Guantánamo podran recórrer a la justícia civil per sol·licitar que anul·li la seva detenció. Així ho va acordar ahir per cinc vots a favor i quatre en contra el Tribunal Suprem dels EUA, en una decisió que suposa un dur contratemps per al president George W. Bush en els últims mesos del seu mandat i reobre el debat sobre què fer amb Guantánamo, on hi ha 270 presoners, dels 800 que han passat pel centre de detenció des que es va obrir el 2002.

El Tribunal ha considerat inconstitucional la llei antiterrorista que va promoure Bush i que el Congrés dels EUA va aprovar el 2006, segons la qual els detinguts no tenen el dret d’apel·lar als tribunals ordinaris per reclamar la seva llibertat, per la qual cosa es van constituir tribunals militars per jutjar-los. El Suprem ha considerat que els Congrés no ha ofert una alternativa adequada per protegir els drets dels detinguts.

“Combatents enemics”
Segons la llei del Congrés, els presoners, tots estrangers, són “combatents enemics” sense dret a habeas corpus, un principi bàsic que protegeix les persones contra les detencions sense càrrecs. L’administració Bush sostenia que aquests presoners no estaven protegits per la Constitució nord-americana ja que estaven empresonats fora del territori dels EUA.

Un argument que ahir va revocar el Suprem. “Aquests presoners tenen dret a l’habeas corpus immediatament”, va dir el jutge Anthony Kennedy. La decisió, però, no va ser unànime i el jutge Antonin Scalia va dir que la sentència “causarà gairebé segur la mort de més nord-americans”.

La decisió del Suprem afectarà els sospitosos de l’11-S, que la setmana passada van comparèixer per primer cop davant un d’aquests tribunals especials. Ells també podran acudir a un tribunal federal tot i que encara no està clar què s’aconseguirà amb aquesta nova sentència, la tercera que censura l’actuació del govern Bush pel que fa a Guantánamo.

Les associacions de drets civils van qualificar la resolució judicial d’ahir com “la més important dels últims 50 anys en favor de les llibertats civils”. “L’opinió pública pot finalment respirar alleujada perquè la llei encara existeix als EUA”, va dir l’activista Barbara Olshanky.

En el fons, suposa també el reconeixement que Bush es va extralimitar en els seus poders en la croada aniterrorista de després de l’11-S.