Europa
L’OTAN es compromet a reforçar la seva presència militar al Bàltic
El secretari general de l’Aliança respon a la petició Finlàndia i Estònia després dels talls que van patir dimecres cinc cables submarins
Retenen el combustible del petrolier sospitós de provocar els danys
El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat aquest divendres que l’Aliança Atlàntica “reforçarà la seva presència militar al Mar Bàltic” després del “possible sabotatge” de cables submarins. Rutte ha fet aquest anunci, a través de les xarxes socials, després de parlar amb el president finlandès, Alexander Stubb, sobre la investigació del tall que va patir dimecres, dia de Nadal, la connexió elèctrica submarina Estlink-2 entre Finlàndia i Estònia i quatre cables més de telecomunicacions. L’ex-primer ministre neerlandès ha reiterat la seva “total solidaritat i suport” als països afectats. Rutte ja va avançar ahir que l’OTAN estava preparada per oferir “més suport” als aliats bàltics.
El president finlandès ha confirmat, en una roda de premsa a Hèlsinki, que ha parlat amb Rutte sobre la necessitat d’“augmentar la vigilància” i de fer-ho “de manera conjunta”. “També hem discutit sobre com protegir millor la nostra infraestructura europea comuna”, ha afegit, en declaracions recollides per l’agència Efe.
En aquest sentit, ha afirmat que Finlàndia i Estònia han sol·licitat a l’OTAN que augmenti la seva presència a la regió, sobretot al voltant de les infraestructures crítiques, després dels nombrosos incidents que s’han produït al Mar Bàltic en els últims mesos. “Si es produeixen tres incidents d’aquesta mena en un any, aleshores hem de treure la conclusió que no poden ser tots mera coincidència o accidents”, ha dit Stubb.
De la seva banda, Estònia ha enviat un vaixell de patrulla naval per protegir el cable submarí Estlink-1, que també transporta electricitat entre Estònia i Finlàndia. El ministre de Defensa estonià, Hanno Pevkur, ha explicat en un entrevista amb una ràdio local que l’embarcació tindrà la missió de dissuadir qualsevol activitat potencialment perjudicial per part de vaixells que travessen el Golf de Finlàndia.
El funcionament de l’enllaç elèctric i dels altres quatre cables submarins es va interrompre sobtadament poc abans del migdia de dimecres per causes que encara s’estan investigant.
Stubb ha comentat avui que “encara és massa aviat per treure conclusions” sobre els motius de la ruptura de cinc cables submarins al Golf de Finlàndia. No obstant, ha assegurat que sí que “sabem qui ho ha fet”, en al·lusió al petrolier Eagle S, que va ser detingut ahir per la Guàrdia Fronterera finlandesa en relació amb l’incident el presumpte sabotatge.
El vaixell navegava per sobre dels cables afectats en el moment de les interrupcions, i ho feia a una velocitat inusualment reduïda. Les autoritats creuen que va poder tallar amb la seva àncora l’Estlink-2 i dos altres calbes de fibra òptica entre Estònia i Finlàndia, a més de provocar avaries parcials en dos cables de telecomunicacions més que connecten el país nòrdic amb Alemanya i Estònia.
Combustible retingut
Aquest divendres, el Servei de Duanes finlandès ha decidit retenir el combustible a bord del vaixell i ha obert una “investigació preliminar sobre un possible delicte agreujat contra la regulació”. Les autoritats finlandeses sospiten que l’Eagle S, amb bandera de les Illes Cook, forma part de l’anomenada “flota a l’ombra” que Rússia utilitza, presumptament, per esquivar les restriccions imposades per les potències occidentals a les seves exportacions de petroli. És per això que ara analitzen els detalls i la documentació del carregament. “S’han dut a terme investigacions a bord, inclosa la recollida de dades, i ha començat l’anàlisi. Els interrogatoris a la tripulació també han constituït el nucli de la investigació”, ha assenyalat l’inspector Sami Paila, responsable de la investigació policial.
El petrolier transporta a les seves sitges unes 35.000 tones de gasolina sense plom que van ser carregades al port rus d’Ust-Lugà amb destinació a Egipte.