3.500 milions, el deute de lEstat en infraestructures
Tres mil cinc-cents milions d’euros. Aquesta és la quantitat que falta perquè l’Estat arribi als nivells d’inversió a Catalunya que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut. Una bossa de diners virtual perquè, passats tres anys de l’aprovació dels primers pressupostos sota el nou text estatutari, Catalunya encara no ha vist ni un cèntim en projectes concrets.
L’Estatut planteja que durant set anys –el període 2007-2013– la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya en relació amb el producte interior brut de l’Estat, actualment un 18,72%. Els diners que no arribin a aquesta xifra els hauria de compensar l’Estat a través de la creació d’un fons de rescat de peatges o a la construcció d’autovies alternatives a les vies de pagament.
Diners perduts
Lluny de complir-ho, en els últims tres pressupostos presentats pel ministre d’Economia, Pedro Solbes, les xifres no han arribat als nivells exigits per la legalitat. En total, per aquest concepte s’han perdut 2.313 milions. És a dir, diners que l’Estat ni tan sols va arribar a pressupostar.
A aquesta xifra, a més a més, cal sumar-hi els diners que s’han pressupostat i no s’han gastat. La vella trampa del ministeri de Foment de pressupostar i no executar. A la bossa de 2.313 milions, doncs, cal sumar-hi 500 milions no liquidats en els pressupostos del 2007 i 746 milions del 2008. Aquesta xifra, però, només és una aproximació, ja que encara no s’han fet públiques les dades oficials de liquidació dels comptes públics de l’exercici 2008.
L'execució no arriba al 80%
En tot cas, però, cal tenir en compte que la mitjana d’execució dels pressupostos per part de Foment –que realitza la major part de les infraestructures– a Catalunya no arriba al 80% de mitjana en els últims deu anys. Malgrat que fa només uns dies la ministra de Foment presumia que les inversions es complien en un 99%, diferents especialistes consultats per l’AVUI consideren que és difícil que, almenys a Catalunya, s’assoleixi una xifra tan alta. Cal tenir en compte que la licitació d’obres el 2008 va caure un 21% respecte al 2007 i, per tant, és difícil que s’acabin fent obres per un valor superior al 80% del pressupost.
Concretar projectes
En total, doncs, més de 3.000 milions als llimbs que alguns ja s’han encarregat de denunciar. Per exemple, el grup parlamentari de CiU, que a finals de l’any passat va presentar una moció perquè el govern reclami a l’Estat la concreció en projectes de tots aquests diners. “Tenim una pilota de recursos que no sabem si existeix o no”, lamenta el diputat Josep Rull, que considera que, a diferència d’Andalusia i Castella, en el pacte entre governs “no es concreta a què s’haurà de destinar aquesta bossa de diners”. De fet, fruit d’un acord entre Solbes i el conseller Castells, els pressupostos del 2009 inclouen una partida genèrica extraordinària de 1.000 milions –compartida amb les Illes Balears–, que es podria destinar a pal·liar els incompliments de l’Estatut. El problema, però, és la manca de projectes per destinar-hi els diners, fruit d’anys en què l’Estat ha mantingut completaments aturat els estudis i tramitacions d’obra pública.
