L'hemicicle de la llibertat
El Parlament de la desena legislatura es constitueix avui amb la missió de combatre la crisi i convocar una consulta d'autodeterminació
Núria de Gispert (CiU) repetirà com a presidenta en una mesa amb més grups
El desè Parlament de Catalunya des de la recuperació de la democràcia, el que ha estat elegit amb la participació més alta de la història amb la doble missió de treure el país de la crisi i dur-lo a una consulta perquè decideixi lliurement la seva futura organització política i administrativa, es posa a caminar avui. Ho fa en una sessió constitutiva, convocada a les onze del matí, en què prendran possessió del seient a l'hemicicle els 135 diputats escollits el 25 de novembre, després que la setmana passada ja presentessin les credencials rebudes de les juntes electorals provincials. El canvi més visible serà la ubicació dels d'ERC, que, com a segona força, s'intercanviaran amb el PSC, i seuran tot just darrere la primera bancada, on avui seran el president i els membres del govern en funcions.
La sessió la dirigirà una mesa d'edat presidida per la diputada més gran, Dolors Montserrat (PP, de 65 anys), amb els dos més joves com a secretaris: José Antonio Coto (PP, de 26), i la debutant Marta Vilalta (ERC, de 28). La seva tasca serà supervisar les votacions que es faran tot seguit per elegir la mesa del Parlament, tot i que les faves ja estan força comptades. L'acord a què han arribat els partits permetrà que cinc dels set (dos més que en l'anterior legislatura) hi siguin representats, fet que farà perdre a CiU la majoria. Això sí, la democratacristiana Núria de Gispert repetirà com a presidenta, segurament flanquejada per Anna Simó (ERC) com a vicepresidenta primera i Lluís Corominas (CiU), que fins ara era primer, com a segon. Les quatre secretaries les ocuparan, tret de sorpresa, Pere Calbó (PP) i Josep Rull (CiU), que repeteixen, Miquel Iceta, que ahir va ser ratificat en l'executiva del PSC, i un diputat d'EUiA, que serà probablement Lorena Vicioso o David Compañón, en el que és una de les poques incògnites del dia, ja que s'ha de resoldre a primera hora en una reunió del grup d'ICV-EUiA en què es repartiran les tasques de tota la legislatura.
Constituïda la cambra, De Gispert haurà d'informar-ne per escrit al rei i als presidents del Congrés i el Senat. En paral·lel, obrirà un període de consultes amb els líders dels partits per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat, que s'haurà de votar en el debat d'investidura, en el màxim de deu dies hàbils a partir d'avui.
Les set forces que tornen a integrar la cambra –amb l'únic canvi de la CUP en lloc de SI– tindran vuit dies hàbils per formalitzar els seus grups parlamentaris, per als quals cal un mínim de cinc diputats. Ciutadans, amb nou, els assoleix per primer cop en la seva tercera irrupció, i estrenarà grup propi. No és el cas de la CUP, que ha rebutjat l'oferiment per afegir als seus tres dos escons més d'ICV-EUiA, i es quedarà al grup mixt.
Declaració professional i de béns
Tots 135 diputats van haver de presentar la setmana passada una doble declaració. Per una banda, una d'activitats professionals, laborals i empresarials, en què especifiquen si exerceixen altres càrrecs públics. De l'altra, una declaració de béns en què exposen tot el seu patrimoni, i que és guardada en secret fins a final de legislatura, quan en presenten una altra (cada any també han de mostrar la de renda i la de patrimoni), per demostrar que no s'han lucrat en exercici del seu càrrec. Els diputats van haver de jurar o prometre per escrit respecte a l'Estatut i la Constitució, tot i que, paradoxalment, una de les qüestions centrals de debat serà si cal superar-la. Si ho fan, podria ser l'últim Parlament de la Catalunya autònoma.
