Queda peix?

El peix al cove va ser l'axi­oma del cata­la­nisme polític a Madrid durant anys i panys. La teo­ria, i la praxi, la va apli­car la CiU de Pujol i Roca, i en l'última legis­la­tura de González (1993) i en la pri­mera d'Aznar (1996) va pro­por­ci­o­nar alguns pei­xos suco­sos al cis­tell de l'auto­go­vern -cessió de l'IRPF o del trànsit als Mos­sos, supressió de la mili i dels gover­na­dors civils- .
Però la pei­xa­te­ria va tan­car el 2000 amb la majo­ria abso­luta del PP; i des del 2004 les xar­xes de CiU i ERC, i també del PSC, s'han omplert més de mor­ra­lla que de raps o gam­bes de Palamós. En part, per la galerna des­fer­mada pel PP, però també pel per­tinaç mar de fons al cata­la­nisme. Plu­ral, sí, però divi­dit i debi­li­tat per la frac­tura entre la CiU desa­llot­jada de la Gene­ra­li­tat i l'ERC que va mul­ti­pli­car per vuit els efec­tius a Madrid però tam­poc ha pogut arros­se­gar la nau del PSOE cap al port fede­ral.

A Zapa­tero, amb una majo­ria precària, no li ha fal­tat en tota la legis­la­tura pare­lla naci­o­na­lista amb qui alter­nar. Ho va fer amb ERC i ICV... fins al pacte de l'Esta­tut amb Mas. I després amb Duran... fins que el des­as­tre del TGV i el vic­ti­misme insul­tant de la minis­tra Álva­rez va fer unir esforços durant unes set­ma­nes a tots els exso­cis cata­lans per apli­car-li un cor­rec­tiu... que Zapa­tero va elu­dir amb xecs inver­sors a Euskadi i Galícia a nom del PNB i el BNG.

Ali­an­ces de geo­me­tria vari­a­ble que el líder del PSOE té tots els números de poder ree­di­tar a par­tir del 9-M. Ho rati­fica enquesta rere enquesta -les últi­mes les publi­ca­des ahir-. Son­de­jos en els quals Zapa­tero manté un avan­tatge ina­mo­vi­ble sobre Rajoy que el segon cara a cara tele­vi­siu d'avui pot fer créixer. Pot­ser fins i tot en el cas que el líder del PP doni la sor­presa. L'efecte mobi­lit­za­dor del vot soci­a­lista que tin­dria un Zapa­tero tocat podria ser letal per a Rajoy.

A més de les enques­tes, els líders cata­lans pro­cla­ma­ven també ahir gua­nya­dor de les elec­ci­ons Zapa­tero i començaven a fer comp­tes per a l'endemà. Mas, que per segon dia con­se­cu­tiu subs­tituïa Duran, no va voler picar l'ham de Carod en forma de pacte de tots els par­tits cata­lans per con­di­ci­o­nar una nova inves­ti­dura del líder del PSOE. Però el diri­gent de CDC va pre­fe­rir ahir obrir la guerra pel vot útil cata­la­nista i Joan Ridao s'hi va apun­tar en el míting del ves­pre recla­mant-lo per a ERC. El cata­la­nisme es bara­lla a la cua de la pei­xa­te­ria, però si Zapa­tero se'n surt en el seu objec­tiu d'ampliar la majo­ria, l'endemà del 9-M s'haurà aca­bat el peix.