Fronts contra natura al marge de PSOE i PP

El PSOE i el PP s’esfor­cen perquè les seves comu­ni­tats ballin harmònica­ment en la pista del finançament al ritme de la música que dic­ten des de Fer­raz i Génova, però quan la cançó deixa de sonar tots cor­ren a bus­car una pare­lla més afí que no tre­pitgi els seus interes­sos. L’última des­ban­dada ha sigut al PP per culpa d’un guió que no satisfà Cas­te­lla i Lleó ni Madrid.

L’últim intent de lli­gar curt la família va tenir com a esce­nari l’encla­va­ment riojà de San Millán de la Cogo­lla, bres­sol del cas­tellà, on tots els barons del PP i Mari­ano Rajoy van abraçar un decàleg sobre el nou model de finançament. La cita va agru­par des del PP del País Valencià que flir­teja amb Cata­lu­nya fins al PP de Cas­te­lla i Lleó que no troba sin­to­nia amb cap altra auto­no­mia popu­lar en la dis­persió de la població.

Divi­dits per la població
En el seu decàleg ambigu per acon­ten­tar tot­hom, el PP sí que és rotund a l’hora d’impo­sar que el pri­mer cri­teri per deter­mi­nar les neces­si­tats de des­pesa ha de ser la “població real”. Un cri­teri que satisfà el País Valencià i Madrid, que no tenen reco­ne­guda l’allau d’immi­grants rebuda des del 1999, però que topa amb l’aspi­ració del pre­si­dent de Cas­te­lla i Lleó, Juan Vicente Her­rera, de veure plas­mat el cost més alt de pres­tar ser­veis idèntics amb una població dis­persa.

Amb dis­ci­plina de par­tit, Her­rera només va insi­nuar el seu dis­gust, però en to com­pren­siu i cons­ci­ent que el decàleg és el mínim deno­mi­na­dor comú del PP. Tam­poc no va dir res Espe­ranza Aguirre, tot i el seu propi decàleg del 10 de juliol, on reclama un sis­tema “just” perquè la soli­da­ri­tat no la pena­litzi massa.
Però només dos dies després d’aglu­ti­nar la família popu­lar, la con­se­llera d’Hisenda cas­te­lla­no­lle­o­nesa, María Pilar del Olmo, es foto­gra­fi­ava amb cinc comu­ni­tats soci­a­lis­tes (Astúries, Galícia, Cantàbria Extre­ma­dura i Aragó) a Ovi­edo en un front ‘pobre’ con­trari que la població sigui l’eix del nou finançament. Tot i negar un “front comú”, Del Olmo creu en la cita d’Ovi­edo com una manera de fer arri­bar a Sol­bes la visió coin­ci­dent de sis comu­ni­tats que repre­sen­ten “el 20% de la població de l’Estat”.

La foto d’Ovi­edo no és res més que la rèplica d’altres fronts con­tra natura com el de Cata­lu­nya-País Valencià que tant irrita Anda­lu­sia, que no troba aliat perquè el seu cri­teri és la població però amb l’afe­git de fer pre­va­ler la que està en edat esco­lar. L’últim a sumar-se al front Cas­tells-Camps de les de més renda és el con­se­ller balear Car­les Manera, que veu “insu­fi­ci­ent” la pro­posta de Sol­bes. Cada nova pare­lla de ball, això sí, repe­teix el ritual i en la foto el pri­mer que nega és que el front sigui un front.